Un plaer la seva veu encara plena i potent (i afinada). Quin personatge, Raimon! Quina presència la de la seva coherència, de la seva ètica i el seu compromís! Quina intel·ligència la seva cultura, la seva poesia, la seva música... Sense que fos tampoc un devessall de comunicació excessiva, sense res que s'assemblés a un míting polític , sense exageracions... va saber estar tant al seu lloc! Vam sentir des de Al Vent i Diguem No i La nit fins les darreres cançons amb presagis d'adéu ("amb més records que projectes...")
1 comentari:
"Plagués a Déu que mon pensar fos mort, e que passas la vida en dorment." I també: "Amor de vós jo en sent més que no en sé ..." I també: "Quan tu te'n vas al teu país d'Itàlia ..." Ai, quina enveja que em fas de vegades ...
Publica un comentari a l'entrada