més sobre l'Holocaust vist des dels ulls d'un nen; (m'agrada molt més que el Pijama de ratlles.) Un nen alemany veu com ell i el seu pare perden els seus veïns i amics de l'ànima, jueus.No pasó nada, d'Antonio Skarmeta
: un fill d'exiliats xilens després del cop d'estat de Pinochet viu les dificultats de l'exili. Sense valorar (com els suplents que surten al minut 87)
Informe al difunt, de la Teresa Pàmies. No m'interesssa gaire
2 comentaris:
Em fa vergonya no poder ni comentar. Quan era jove havia llegit el de la Pàmies sobre la primavera de Praga i m'havia agradat molt i el primer d´Skàrmeta (que no record el títol)... lleuger i bo de llegir. Del francès no en sé res.
No pateixis, Guida, és impossible seguir el ritme d'aquest lector compulsiu ... jo també en tinc de petitets ara, Birdy, vine'm a veure al bloc!
Publica un comentari a l'entrada