La nena dels nou dits, de Laia Fàbregas

Els crítics ja l'han deixat prou bé, per tant jo em permetré dir que el llibre de la Laia Fábregas no m'ha agradat especialment, al cap i a la fi aquí només es tracta d'apuntar el que m'ha semblat a mi i no tinc cap intenció de "sentar càtedra" ni de fer crítica literària. I estic contentíssim del seu èxit i passo per davant de les llibreries esperant el moment en què estarà entre els deu llibres més venuts (A l'Actua a Mataró només de preguntar per l'autora em diuen ah sí espera't que no sé si me'n queda cap i era l 'últim). Estranya història. I a mi els llibres "estranys" em costen. I com que també em costen els llibres catalans encara més. L'Assemblea de Catalunya i Tejero en un llibre on una nena va perdent dits... costumisme socialpolític i fantasia em són difícils de casar. Però, Laia, tinc més confiança en els crítics que en mi mateix. I en tot cas em fa gràcia és clar que hi surti un mestre que es diu Martí. article i entrevista amb la Laia al Punt crítica a La Vanguardia vídeo de la Laia llegint un fragment del llibre

El cel pintat

La Laia Pérez m'acaba de decidir a arribar-me a Vic a veure l'exposició del baldaquí de Tost. Una exposició petita sobre una sola peça d'una ermita petita d'un poble petit però així són les coses en aquest nostre país, petit. Bonica la peça i l'exposició molt ben presentada. I la visita al Museu episcopal de Vic és tota una experiència absolutament recomanable, amb uns retaules romànics fantàstics i amb algunes marededéus gòtiques precioses! En fem una petita (també) visita guiada, per cert el dia que Cavall Fort celebra la seva festa a la Plaça Major de Vic. I apart de la imatge l'exposició afegeixo una portada de Cavall Fort de les més genials que en Cesc hi va fer mai (encara que no tinguin res a veure)

Ep! obligatori veure aquest blog
esportsdiversos.blogspot.com
l'autor és un autèntic crack de la blogosfera!

David Golder

De nou Irene Nemirovsky, ara amb una novel·la sobre un jueu milionari que sent pròxima la mort. La seva dona histèrica i una filla voluble i superficial intenten aprofitar-se'n fins el final. A Suite francesa em sembla recordar que el marit d'Irene explica com utilitzava fragments d'aquesta novel·la per intentar arrencar la seva dona de les mans dels nazis. Interessant Nemirovsky...

Santi Moix

Amb la Marta i la Montse S. compartim l'emoció per l'exposició d'en Santi Moix al Palau de Pedralbes. Escultures entre mironianes i dalinianes que mostren un món de bolets i garotes oníric i surrealista que va enganxant a mesura que t'hi passeges. M'agraden el color i la textura de l'esmalt i tot plegat suggereix un decorat ric i original apte per a un conte de fades.

http://www.flickr.com/photos/artceramics/sets/72157605984077380/

i un vídeo de l'exposició

El fotógrafo

Comparats amb les novel·les, els còmics són com un cafè curt o com un "chupito": en gaudeixes la brevetat, els estires, els escures... Aquí, de còmics, no en menciono gaires, però aquest, amb els seus tres volums me l'he fet durar almenys un parell d'anys i m'ha representat un plaer enorme. La barreja del dibuix acolorit amb les fotografies en blanc i negre m'ha semblat una combinació excepcional per explicar les aventures afganes d'aquest fotògraf individualista que forma part d'una expedició de Metges sense fronteres.

crítica extensa a Tebeosfera.com

Rock'n roll al Lliure

I divendres a la nit una obra de teatre dedicada a la meva generació. Txecoslovàquia del 68 al 90 amb banda sonora de Bob Dylan, Pink Floyd, Grateful dead, Pink Floyd, U2... una reflexió sobre el comunisme i les diferents maneres de viure'l, d'oposar-s'hi. Protagonistes un jove i un vell professors d'universitat amb les respectives situacions familiars que els envolten i que no sempre acabo d'entendre. M'agraden molt les interpretacions dels protagonistes principals (no tant algun altre) i hi ha moments amb diàlegs esplèndids d'aquells de rèpliques i contrarèpliques com bufetades.
I a mi em cau bé aquest vell professor estalinista (però és de veritat estalinista?) que continua amb una causa perduda i passada de moda però que és ple d'humanitat.

el vídeo
crítica a El País

El mesurament del món

Una altra novel·la científica, com una segona part de l'altre llibre de títol gairebé idèntic. En aquest cas els protagonistes són els científics Gauss i Humboldt que comparteixen passió per les Matemàtiques i la Geografia respectivament. Me l'empasso amb un cap de setmana i recupero pretèrites afeccions i és que en això de ser de Lletres o de Ciències potser la frontera no és tan clara com sembla.

http://www.goethe.de/INS/es/mad/wis/tip/keh/esindex.htm
http://www.icatfm.cat/picatfm/accessible/item.jsp?seccio=icatfm&item=wcc_noticia&idint=1219
http://pjorge.com/2006/12/31/49-measuring-the-world-de-daniel-kehlmann/