I divendres a la nit una obra de teatre dedicada a la meva generació. Txecoslovàquia del 68 al 90 amb banda sonora de Bob Dylan, Pink Floyd, Grateful dead, Pink Floyd, U2... una reflexió sobre el comunisme i les diferents maneres de viure'l, d'oposar-s'hi. Protagonistes un jove i un vell professors d'universitat amb les respectives situacions familiars que els envolten i que no sempre acabo d'entendre. M'agraden molt les interpretacions dels protagonistes principals (no tant algun altre) i hi ha moments amb diàlegs esplèndids d'aquells de rèpliques i contrarèpliques com bufetades.
I a mi em cau bé aquest vell professor estalinista (però és de veritat estalinista?) que continua amb una causa perduda i passada de moda però que és ple d'humanitat.
el vídeo
crítica a El País
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada