dissabte, 25 d’octubre de 2008

La nena dels nou dits


Els crítics ja l'han deixat prou bé, per tant jo em permetré dir que el llibre de la Laia Fábregas no m'ha agradat especialment, al cap i a la fi aquí només es tracta d'apuntar el que m'ha semblat a mi i no tinc cap intenció de "sentar càtedra" ni de fer crítica literària. I estic contentíssim del seu èxit i passo per davant de les llibreries esperant el moment en què estarà entre els deu llibres més venuts (A l'Actua a Mataró només de preguntar per l'autora em diuen ah sí espera't que no sé si me'n queda cap i era l 'últim).
Estranya història. I a mi els llibres "estranys" em costen. I com que també em costen els llibres catalans encara més. L'Assemblea de Catalunya i Tejero en un llibre on una nena va perdent dits... costumisme socialpolític i fantasia em són difícils de casar. Però, Laia, tinc més confiança en els crítics que en mi mateix.
I en tot cas em fa gràcia és clar que hi surti un mestre que es diu Martí.

article i entrevista amb la Laia al Punt
crítica a La Vanguardia
vídeo de la Laia llegint un fragment del llibre

3 comentaris:

Montse ha dit...

Acabo de descobrir-te... Però veig que tu a mi ja m'havies descobert! :)

Moltes gràcies per tenir-me en compte i llegir-me. Veient que tu també ets un fervent lector, et penso seguir de prop.

I a mi també em costen aquesta mena de llibres... La ficció em sol caure de les mans i si les trames són complicades!

Ets a Vilassar, oi? Doncs salutacions a Vilassar des del Poble-sec!

A prestissimo!

Anònim ha dit...

Bon dia!He anat a parar aquí buscant comentaris de la novel.la La nena dels nou dits.
Del teu comentari no entenc una cosa: " els llibres catalans em costen", no ho entenc, hi ha molta diversitat de gèneres, grans autors-es, vull dir per triar i remenar. O és que allò de fora sempre és més bo...
Gràcies
Imma

Laiona ha dit...

No és "al fi i al cap" sinó al revès; "al cap i a la fi" una altra curiositat que és diferent en català i castellà :)