
Els crítics ja l'han deixat prou bé, per tant jo em permetré dir que el llibre de la Laia Fábregas no m'ha agradat especialment, al cap i a la fi aquí només es tracta d'apuntar el que m'ha semblat a mi i no tinc cap intenció de "sentar càtedra" ni de fer crítica literària. I estic contentíssim del seu èxit i passo per davant de les llibreries esperant el moment en què estarà entre els deu llibres més venuts (A l'Actua a Mataró només de preguntar per l'autora em diuen ah sí espera't que no sé si me'n queda cap i era l 'últim).
Estranya història. I a mi els llibres "estranys" em costen. I com que també em costen els llibres catalans encara més. L'Assemblea de Catalunya i Tejero en un llibre on una nena va perdent dits... costumisme socialpolític i fantasia em són difícils de casar. Però, Laia, tinc més confiança en els crítics que en mi mateix.
I en tot cas em fa gràcia és clar que hi surti un mestre que es diu Martí.
article i entrevista amb la Laia al Punt
crítica a La Vanguardia
vídeo de la Laia llegint un fragment del llibre
3 comentaris:
Acabo de descobrir-te... Però veig que tu a mi ja m'havies descobert! :)
Moltes gràcies per tenir-me en compte i llegir-me. Veient que tu també ets un fervent lector, et penso seguir de prop.
I a mi també em costen aquesta mena de llibres... La ficció em sol caure de les mans i si les trames són complicades!
Ets a Vilassar, oi? Doncs salutacions a Vilassar des del Poble-sec!
A prestissimo!
Bon dia!He anat a parar aquí buscant comentaris de la novel.la La nena dels nou dits.
Del teu comentari no entenc una cosa: " els llibres catalans em costen", no ho entenc, hi ha molta diversitat de gèneres, grans autors-es, vull dir per triar i remenar. O és que allò de fora sempre és més bo...
Gràcies
Imma
No és "al fi i al cap" sinó al revès; "al cap i a la fi" una altra curiositat que és diferent en català i castellà :)
Publica un comentari a l'entrada