A la catedral de Vic admiro els murals de Sert. La primera impressió és de lletgesa i provoca incomoditat. Però a poc a poc em deixo seduir per l'espectacularitat dels volums, per la materialitat pètria, per l'adaptació a l'espai de la catedral... estic sol i hi fa fred però l’estona es converteix en una bona experiència estètica
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada