dissabte, 28 de febrer del 2009
El retorn, de Fred Uhlman
Un jueu fugit del nazisme torna fugaçment a Alemanya molts anys després i es retroba amb vells coneguts. En un sopar passat per alcohol sorgeixen les enemistats, les culpabilitats, les impossibles reconciliacions.: un conte senzill i fàcil, sense especial originalitat.
divendres, 27 de febrer del 2009
miniportàtil
Meravellós i preciós el meu nou miniportàtil, just el que volia i per al que el volia. En època de decepcions d'alguns hardwares il·lusionants (sí, ho dic ben alt: HTC Diamond farcida de problemes!) el meu MSI U100 és de moment (toquem fusta!) més que un mitjà tot un company de viatges digitals.
diumenge, 22 de febrer del 2009
Què és el què
El deixo. He tornat al Sudan i al seu drama però ja n'hi ha prou. Potser m'escaparé al final per saber com aconsegueix el protagonista escapar després que li han desvalisat el pis. Després de llegir "El traductor" tot plegat és una mica "más de lo mismo".
dimecres, 18 de febrer del 2009
Diari de curset
(és llàstima que amb la poca gent que som hi hagi tantes dificultats per compartir experiències)
M'interessa la desmitificació de Google i la Viquipèdia com a principals i millors eines de cerca fins i tot dins la pròpia Internet. Però a la pràctica la comoditat és tan gran! I si parlem de Primària la contradicció és precisament que el nivell bàsic, evident i poc especialitzat de la informació que es busca s'ha de compatibilitzar amb l'ensenyament del valor de la fiabilitat i la precisió.
Per altra banda: convindria desterrar les demandes als alumnes de "busqueu informació sobre..." per "busqueu quan.. busqueu com... busqueu què etc... perquè amb això en farem ...". D'això se'n deu dir "significativitat de la recerca"?
Per cert: enllaç fantàstic de fonts d'informació digitals especialment l'apartat 11 "enciclopèdies, diccionaris... : http://www.xtec.cat/innovacio/biblioteques/pdf/documents_formacio/acces/sessio_2/RecursosDigitals_Punteedu2009.pdf
diumenge, 15 de febrer del 2009
Els homes quen odiaven les homes
Bé, ja sé qui envia les flors cada any. No ho explicaré és clar. Què voleu que us digui. És clar que enganxa però de fet fins al gat no hi ha una bona sotragada. Massa llarga la investigació i avança massa a poc a poc. Poc interès literari ni tan sol psicològic. Lisbet té certa gràcia però és massa exagerada. Curiós fenomen el dels èxits editorials.
dimecres, 4 de febrer del 2009
Diari de curset
Accés i ús de la informació. La competència informacional des de la biblioteca escolar
(la formadora arriba 25 minuts tard i ni s'excusa)
Algunes idees interessants:
no és el mateix fer animació lectora que ensenyar a investigar; a les biblioteques escolars cal fer les dues coses
l'accés a la informació està mediatitzat per les característiques del nou món digital: la rapidesa, la universalitat, la quantitat, la superficialitat (dic jo)
el treball per competències bàsiques made in LOE està estretament lligat al concepte d'alfabetització informacional
i una interessant discussió sobre la Viquipèdia que em provoca: a la Pompeu Fabra trobo un llibre sobre " la revolución Wikipedia" que m'enduc i devoro en dos dies, ja en parlaré.
l'enllaç a la web del curs
què en farem dels papers i dels bolígrafs?
i de fet, dic jo també, la necessitat de dominar la informació i no deixar-se dominar per ella no ha variat des de l'època de l'enciclopèdia Espasa; diguem que ara la llosa és més gran i el laberint més intricat (per cert aquesta paraula surt al diccionari de l'IEC i al de la GEC)
article al País sobre la Laia Fàbregas:
diumenge, 1 de febrer del 2009
Una ciutat brillant
Tornem a la Beckett, aquest cop amb en Roger i tot. Ens agrada molt aquesta història d'un psiquiatre, la seva dona i el seu pacient en un Dublín que podria ser qualsevol ciutat europea. Fantàstica la interpretació, especialment la del pacient (com va modificant la seva actitud, el seu estil, al llarg dels diferents actes), interessantíssim el treball del llenguatge, tan apropat al llenguatge real i quotidià de la gent "normal i corrent".
Tot hi és "real como la vida misma" i, evidentment, el que està pitjor de tots és el psiquiatra!
la notícia donada a Gràcia televisió
(Una ciutat brillant és una excel·lent reflexió sobre la por i els remordiments que causa el sentiment de culpa en la nostra consciència. El magnífic text de Conor McPherson ens explica la història d’un home que, després de perdre la seva dona en circumstàncies tràgiques, demana ajuda a un psiquiatre perquè assegura haver-la vist un cop morta dins de casa. Aquesta trama ens transporta en un univers interessant que acaba per mostrar-nos les alteracions subjectives que causen les percepcions dels nostres propis actes en la realitat.) Time Out
Subscriure's a:
Missatges (Atom)