diumenge, 1 de febrer de 2009

Una ciutat brillant



Tornem a la Beckett, aquest cop amb en Roger i tot. Ens agrada molt aquesta història d'un psiquiatre, la seva dona i el seu pacient en un Dublín que podria ser qualsevol ciutat europea. Fantàstica la interpretació, especialment la del pacient (com va modificant la seva actitud, el seu estil, al llarg dels diferents actes), interessantíssim el treball del llenguatge, tan apropat al llenguatge real i quotidià de la gent "normal i corrent".
Tot hi és "real como la vida misma" i, evidentment, el que està pitjor de tots és el psiquiatra!

la notícia donada a Gràcia televisió


(Una ciutat brillant és una excel·lent reflexió sobre la por i els remordiments que causa el sentiment de culpa en la nostra consciència. El magnífic text de Conor McPherson ens explica la història d’un home que, després de perdre la seva dona en circumstàncies tràgiques, demana ajuda a un psiquiatre perquè assegura haver-la vist un cop morta dins de casa. Aquesta trama ens transporta en un univers interessant que acaba per mostrar-nos les alteracions subjectives que causen les percepcions dels nostres propis actes en la realitat.) Time Out