Una noia coixa i anorèxica i un noi superdotat La seva existència asocial durant la infància, l'adolescència, la joventut; un accident a la neu, els estudis, l'institut; fins i tot el matrimoni d'ella . Recomanada al Robafaves i en els primers llocs dels hits parades aquí i a Itàlia; me l'acabo ràpid però em deixa en molts moments un regust de novel·la juvenil sobre nois solitaris.
a aquest li ha agradat molt:http://www.llibrevell.cat/wp/la-solitud-dels-nombres-primers/
i aquest descriu bé l'estil literari del llibre:
1 comentari:
L'acabo de llegir. La veritat és que des que l'he començat no l'he pogut deixar. En la història hi trobo una pega: la relació amb el marit metge. Sembla que s'adona molt tard de l'anorèxia de l'Alice; o, si més no, tracta el tema molt tard.
Tret d'això m'ha encantat i la idea de presentar així la solitud la trobo genial.
Concepció
Publica un comentari a l'entrada