De fet la meva (passada?) afició al comic no s'ha perpetuat amb una especial dedicació a això que ara se'n diu "novel·la gràfica". Sí que els àlbums d'aquest nou (?) gènere tenen elements que teòricament m'hi podrien aproximar, un vernís intel·lectual, literari, polític, sociològic, però normalment quan els he fullejat he topat amb un dibuix una mica "lletgista" o senzillament simple (no simplement senzill) que no se m'ha fet agradable. Però m'enduc de la Pompeu Fabra aquestes Cròniques birmanes que no estan mal sobre un tio que es passa un any a Birmània seguint la seva dona militant d'una ONG i ell no fot gairebé res i passeja el fill amunt i avall i observa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada