dissabte, 3 d’octubre del 2009

Testament a Praga


No l'havia llegit i me l'he empassat en dos dies. I ha estat un flash-back als temes del final del franquisme i de la transició (que vaig viure de molt jovenet però que van formar part del meu primer background polític (quantes parauletes angleses avui!)): la invasió de Txecoslovàquia, l'eurocomunisme... I el testimoni de la lluita obrera a pagès per part del pare de la Pàmies és també interessant. Bé, m'ho he passat bé, no podia ser d'altra manera...

1 comentari:

Eulàlia ha dit...

A mi també em va agradar molt. La manera com està escrit em va encantar. Quina família aquests Pàmies!