Quin Juli Cèsar més creïble! Suposo que el caràcter epistolari tan ben imitat hi ajuda . Hi ha moments una mica pesadets (buf Cleopatra!) però aquesta història en semiprimera persona sobre els últims dies d'aquest personatge mític ha tingut puntes d'interès fantàstiques. M'agrada l'emperador dubtant de l'existència dels déus! Bo el persontage de l'amic mutilat que sense sortir en tota l'estona pren importància només pel fet de ser el destinatari dels escrits de Cèsar. Jo que sóc tan crític amb moltes novel·les històriques, aquesta m'ha semblat molt ben plantejada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada