Coetzee se n'en fot d'ell mateix i de quina manera! Molt bo aquest tripijoc d'inventar-se a ell com a personatge, o inspirar-shi, deixant-se com un drap brut. Interessant el recurs de les diverses entrevistes que fa un pressumpte biògraf alguns anys després de la seva pròpia mort (amb una amant, una cosina, una ballarina de qui C. figura que està enamorat...) Sudàfrica de rerafons i una esplèndida ironia! Figura que és la tercera part de les seves memòries fictícies: corro a agafar les altres parts.
1 comentari:
Aquest no l'he llegit, però sembla interessant.
Fa temps vaig llegir l'Edat de ferro i era un bon retrat d'algunes coses que s'acabaven: una vida, un règim, etc... Un bon moment de rellegir en Coetzee.
Publica un comentari a l'entrada