diumenge, 13 de novembre de 2011

Pina Bausch

Doncs un plaer estètic de dues hores sensacional. La dansa contemporània no té el toc de ridiculesa dels tutús del Llac dels cignes i al mateix temps no té la punta de lletjor difícil, de cosa desagradable de la música clàssica del segle XX.
Coincidim amb la Marta que a la pel·li li falta, però, una mica més de Pina.