divendres, 30 de desembre de 2011

Confessió, de Tolstoi

«Mi vida es una broma estúpida y cruel que alguien me ha gastado»

Malgrat la meva simpatia per Tolstoi, i malgrat la consciència que cal tenir en compte la distància històrica i geogràfica, això ha estat una petita decepció. En els meus temps en dèiem una palla mental. En algun lloc he llegit alguna cosa així com lògica contundent i ingènua , en tot cas Tolstoi apareix aquí com un il·luminat peculiar, que és el que sembla que era realment.
En tot cas admiro la valentia que devia representar escriure tot això allà i en aquell moment i valoro el progressisme de la seva fe propera a les classes populars i trencadora i enfrontada amb els rites de la jerarquia ortodoxa.
Després Tolstoi va fundar el primer Summerhill.
Tot un personatge, això està clar!

algú ha dit:
Me he sentido confesado quizás con el libro mas sincero del mundo (blogalejandragodoyh.bligoo.com/)
Es un itinerario espiritual magistralmente narrado por mano experta (www.clubdellector.com

i un que no era qualsevol: "Las palabras de Tolstoi acuden a mi mente una y otra vez. En su momento fue esta obra la que realmente me mantuvo en vida." (Ludwig Wittgenstein) http://www.acantilado.es/catalogo/confesion-368.htm

2 comentaris:

Ramon Bassas Segura ha dit...

En vaig fer un comentari aquí: http://www.catalunyareligio.cat/blocs/roba-estesa/la-conversi%C3%B3-de-tolstoi

Martí Casares ha dit...

quan vaig escriure el missatge ja vaig pensar en tu... Més o menys ja ho insinuo: valoro la posada en qüestió que Tolstoi fa de la seva vida,(Sant Pau, sant Francesc... a quants se'ls han obert de sobte els ulls?...) però no la resposta que dóna ; no per la pròpia resposta que és respectable sinó perquè penso que els seus arguments segueixen un fil de poca envergadura lògica que em sembla que no estan a l'altura del seu nivell com al referent històric, literari i moral que és.
En tot cas una abraçada, els millors desitjos per al Nou Any, la demanda que els transmetis a en Martí i el desig també de continuar "veient-nos" per aqúi