La història d'un arribista, d'un escalador, d'un aprofitat de les dones que gràcies a elles i al periodisme va pujant en l'escalafó de la societat parisenca de finals del XIX. Un llibre que llegeixo malgrat la portada (hi falta l'important mostatxo deDuroy, tot un símbol eròtic i és que aquest pàmfil de Crepúsculo no pot resistir la comparació) i amb l'orgull del francès que dec a la Tiat. Li ho explicava en l'última visita que li vaig fer a la Vall d'Hebron i l'acabo l'endemà del seu enterrament. Un petit homenatge, doncs.
Poso dues imatges perquè em cregueu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada