La lladre de llibres, de Markus Zusak

Digueu-me elitista però no m'agrada gens trobar-me els llibres que llegeixo a les llistes de best sellers ni a les banderoles dels fanals.
Però La lladre de llibres m'ha agradat. No té una especial profunditat intel·lectual, però és una novel·la ben explicada que té bons detalls poètics i un plantejament narratiu original. M'agrada aquesta narradora i tant que sí! Aporta un distanciament de la història  que ens separa d'un excessiu sentimentalisme i hi ha bons secundaris, una de les claus de les bones novel·les i les bones pel·lícules: m'agraden la mare, el nen atleta, la dona de l'alcalde... alguns simplement apuntats... El Führer és un Hitler especial, el jueu és atípìc... I un petó que no es dóna  ronda la història com un pal de paller.
Al final, la pell de gallina i això que ho saps i que sóc dur nomalment per a aquestes coses!

Aniré a veure la peli i em temo que no m'agradarà.

http://www.campana.cat/index.php/llibres/294

el comentari sobre el llibre a TV3

comentaris al fòrum de l'Espolsada

a propósito de Llewyn Davis, dels germans Coen

Aquest cantant de música folk no té l'èxit de Bob Dylan. Més aviat tot li va de mal en pitjor, des del gat que s'escapa del pis on ha passat la nit fins als embarassos i avortaments de les seves amants -ocasionals-. Una mica depriment però el personatge està ben trobat, bona l'ambienbtació a l'Amèrica dels inicis dels anys 60 i alguns secundaris caricaturescs sensacionals: els visitants a casa els pares del seu antic partenaire mort, la dona que toca l'arpa(?) al tuguri on ell canta, els dos acompanyanyts del cotxe en el viatge a Chicago... Humor jueu woodyallenià?. Els germans Coen l'encerten.

A próposito de Llewyn Davis huele a Nueva York por los cuatro costados; a ese Greenwich Village de 1961 cuyos escenarios estaban tomados por músicos de jazz y bluesmen y en cuyas calles todavía podía sentirse el regusto bohemio y drogota de los años de gloria del movimiento beat
(La balada del perdedor: a propósito de los hermanos Coen)


Inside Llewyn Davis trailer por Flixgr

banda de la pel·lícula a l'Spotify

IX fòrum d'innovació educativa a l'ICE de l'UAB

http://ice.uab.cat/FORUM13/index.php

Algunes idees recurrents:

• La innovació no pot ser una iniciativa individual. Imprescindible el treball en equip, imprescindible el treball de centre. ajudar-se amb el treball en xarxa.
• Necessària una relectura i una reinterpretació del  currículum (no hi estic gaire d'acord; el currículum ja està prou bé: simplement no cal confondre'l amb els libres de text)
• Necessitat d'explicar a les families. és normal que tinguin la percepció de l'escola de fa trenta anys. cal per a això convidar-les a entrar a l'escola!
• El més difícil és perpetuar les innovacions. Problema de la inestabilitat de les plantilles.  Cal documentar! Dificultat de perpetuar innovacions d'Infantil a Primària, de la ESO al Batxillerat i a la Universitat
• No deixar d'aprendre; el professorat aprèn de l'alumnat; l'escola aprèn de l'entorn
• Necessitat de lideratges distribuïts; no a l'assemblearisme mal entès; tothom és capaç de liderar alguna cosa; confiança en les persones i en els processos
• Escoltar l'alumnat
• Hi ha un moment que les escoles fan un  click; no sabem com provocar-lo però sempre és a l'inici de la innovació
• Aprenem dels errors i els fracassos

Algunes idees que destaco:

• incorporar la recerca a les classes habituals més que dedicar-los estones pròpies (Ramon Grau)
• trencar models mentals: públic-privat, esforç-motivació... (Màrius Martínez)
• el més important és trencar barreres (Màrius Martínez)
• practiquem la cultura de la possibilitat, el "i per què no?..."(Màrius Martínez)
• Cal documentar; no només allò que va bé sinó també allò que no va bé!(Màrius Martínez)
• Posar la tecnologia  en mans dels alumnes i no dels professors (Jordi Adell)
• Mirar l'educació infantil Mirar l'educació informal
• Tancar la porta de la classe i fer el que vols?  així no anem enlloc(Agnès Barba)
• Els equips informatics ja detecten les emocions: (Joan Subirats)
• Sistema nacional de masses educatiu public. Tot està en qüestió:  Nomes queda l'educatiu (Joan Subirats)

em sorprèn:

• Comissions de treball 10pares 1mestre !!!!
• Assemblees d'infants (escola Els Encants)

Frases

• Per a la innovació és imprescindible la barreja de perspectives i sortir de la cultura de la queixa Roser Argemí)
• Hem innovat pequè no podíem sobreviure d'una altra manera (Carme Oriol)
• Les escoles descobreixen que hi ha coses que no estan bé i que no està bé que no ho estiguin (Màrius Martínez)
• No tant "bones pràctiques" com "pràctiques de referència" (o res no és copiable) (Màrius Martínez)
• Una dieta rica sempre és adequada encara que després en vingui una de pobra (sobre com justificar a les famílies el treball innovador que després no té continuïtat (Màrius Martínez)
• La innovacio és fer coses estadísticament improbables (Martí Olivella)
• No hi ha res mes pràctic que una bona teoria (Jordi Adell)
• De les TIC en traiem el que hi posem(Jordi Adell)
• La societat té problemes i la Universitat departaments (Joan Subirats)
• LA innovacio de dretes està basada en la competivitat la d'esquerres en la col·laboració (Joan Subirats)
• Com comencem? I.P.: Espais x trobarse J.S.: Pensar inductivament i no deductivament Mirar l'educ infantil i el lleure educatiu, píndoles d'experts Incrustar l'escola a l'entorn

Hauria preguntat

• Davant de la complexitat del sistema ( del món) com prioritzem els aspectes que necessitem innovar?
• Innovem de vegades en coses que no caldria innovar?
• Són les competències bàsiques un component innovador per al sistema?

Hauria tuitejat

• "Jornades pedagògiques: allò que alguns mestres consideren teoria allunyada de les aules"

A seguir:

Fernandez Anguita

Bloc Ismael Peña

Evgeny morozov

nova.cat

El mínim que es pot dir. Les memòries polítiques de Raimon Obiols

Un altre cant a la política. Els orígens i la formació del PSC. Per entendre com costa deixar un partit que és la teva vida i que d'alguna manera t'han robat o simplement ha deixat de ser el teu. Amb anàlisis lúcides dels problemes dels partits, molt abans del 15M

P. 362

Alguns moments de bona literatura i de bona reflexió mes enllà del dia a dia de la lluita política