diumenge, 13 d’abril del 2014

Crim i càstig de Dostoievski

En vigílies manxegues acabo la lectura de Crim i Càstig (petit orgull de dir que és la tercera de lectura, cosa que el situa en el número u del meu rànking personal). L'acabo amb passió altre cop, malgrat les interrupcions; però cada cop que el reprenc, Raskòlnikov i els seus dubtes (i la seva pusil·lanimitat gosaria afirmar?) se m'emporten, no tant perquè els seus dilemes morals puguem dir que siguin d'absoluta actualitat (em semblaria agafat pels cabells dir-ho) com per la "trempera" narrativa de l'anar-se mostrant a poc a a poc els  motius del crim i els passos angoixosos del penediment. La sort de no tenir memòria és que el pots tornar a llegir com si tot fos nou i a sobre així desmuntes els falsos mites que et semblava recordar (on és la història romàntica d'amor amb Sònia?) . Temes a desenvolupar: relacions amb Els Miserables (connexions de la trama i amb el personatge de Jean Valjean),  amb la Muntanya màgica (aquest Svidrigàilov no podria formar part de la troupe de pacients del balneari?) , ... (quines penques que tinc, com m'atreveixo?)

anar-ho llegint en paral·lel amb qualsevol altra cosa condemnava l'altra cosa  de quina manera a la insignificància moral i literària més aboluta (em sap greu per Canadà)

he trobat un article excel·lent
de la Teresa Barjau
http://www.narrativaseglexix.com/index.php?option=com_treballs&view=treball&id=7&Itemid=53

i per cert la versió de Nin, brutal!:
"Romangué en aquest estat durant molt de temps. De tant en tant semblava deixondir-se, i, en tals minuts, s 'adonava que ja era negra nit; la idea d'aixecar-se, però, no li venia al senderi. Finalment, s'adonà que llostrejava. Jeia, tot esborneiat encara, al sofà, de cara al sostre. Arribava fins a ell del carrer, d'una manera destacadissa, una cridòria horrible..."