Nebraska

Si hi ha l'Espanya profunda, l'Amèrica profunda deixa-la córrer!. El millor és possiblement la galeria de personatges secundaris  esperpèntics i el protagonista, aquest vell que s'endinsa en el pou de l'Alzeimher, a qui queden poques restes de dignitat i a qui el fill  acompanya per les rectes infinites de les carreteres nordamericanes que tant coneixem!. I el final, que et deixa amb un somriure a la boca, almenys! Un blanc i negre bonic i lent i una història ben portada.

.

La llàstima és que Payne no sigui capaç de donar ironia a cullerada generosa sense sentir

remordiments. (Josep Lambies a Time Out) (llegir la crítica)