dissabte, 24 de maig de 2014

La riquesa d'uns quants beneficia a tothom?, de Zygmunt Bauman

olla barrejada d'idees i cites :

"Com més va, pitjors són les perspectives per aconseguir la igualtat entre les persones."

"La víctima principal de la desigualtat serà la democràcia"

"No és cert que la persecució del bé individual sigui el millor mecanisme per aconseguir el bé comú"

"Les estadístiques documenten que la distància que separa els qui estan al capdamunt de la jerarquia social respecte dels qui estan al capdavall creix ràpidament" (i ben documentadet)

i el que em sembla més potent :  la denúncia de la ideologia d'acceptació d'aquesta realitat i de conformitat amb la falta d'alternatives:; "quan les persones creuen que una cosa és certa fan , amb el seu comportament, que sigui certa" o "les grans injustícies del nostre temps són per a molts el paisatge de la normalitat"; i especialment interessant que  abans  la percepció de la injustícia afectava les situacions relatives, els canvis petits  i no a l'ordre establert, que es considerava natural; però ara és així?

"el missatge (que ens diuen) és clar: el camí cap a la felicitat passa per les botigues"
i es pregunta si "els plaers de la convivencialitat poden substituir la persecució de la riquesa"

va, ja n'hi ha prou...