Devoro amb passió aquest (fals) diari de A.R.i V. sobre l'èxode (la fugida) dels diputats republicans el gener del 39. Estil net, clar i ric; observacions psicològiques de primera; consideracions polítiques i patriòtiques molt lúcides; anècdotes espaterrants...Quina emoció dies després retrobar el mas Perxers (gràcies, Maria)
Avui, (gener del2019) retrobo aquest text. Fixa't qui l'escriu!:
Ja fa alguns anys va caure a les meves mans el llibre Els darrers dies de la Catalunya republicana, d’Antoni Rovira i Virgili. Recordo haver-lo llegit d’una tirada, compulsivament, amb la sensació de viure com mai fins aleshores l’enfonsament d’un somni i del final de qualsevol esperança. El llibre em va marcar de manera decisiva. Durant un temps, vaig emprendre una boja recerca de qualsevol dada que m’ajudés a recompondre aquells darrers dies. Acabaria descobrint l’aventura de Miquel Joseph, l’home que va coordinar la logística de la sortida dels escriptors catalans de Barcelona el 23 de gener de 1939 en aquell camió de l’exèrcit reconvertit en biblioteca ambulant, que creuava el país direcció la ratlla de França, creuant-se amb els Rovira i els Fabra i altres escriptors, intel•lectuals i polítics fins concentrar-se tots plegats al mas Perxers de l’Agullana, la pàtria convertida en una masia de l’Empordà, des d’on anirien sortint camí de l’exili i, per a molts, del no retorn. Però és el llibre de Rovira, escrit a raig, com un assaig a mig camí d’un dietari i d’un reportatge periodístic, la crònica més angoixant, crua, trasbalsadora d’aquells moments.
i encara aquest vídeo d'una obra de teatre que no vaig veure
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada