dimarts, 23 de juny de 2015

Una paloma se posó sobre una rama a reflexionar sobre la existencia, de Roy Andersson

Un altre gènere: el de "pel·lícules que com més hi penses més t'agraden".
En aquest cas l'absurd em desconcerta però l'estètica  m'enganxa i l'humor evita l'avorriment. Cinema d'autor evidentment.
Obsessió per les línies de fuga.
Pe què han triat aquesta imatge per fer-ne el cartell promocial quan a la pel·lícula dominen imatges com les que poso a sota? (vaya un morro!)



comentari llarg sobre Roy Andersson a TVE