El crit ressona estranger al Saló de Cent i a la plaça Sant Jaume. Primer em molesta i me'n queixo. Em toca després reconeixer que aquesta és també una llengua del país, que és la de molts catalans, que és la de l'emancipació dels humils a casa nostra. Que m'agrada, a més, compartir-lo amb Manuela Carmena. I si algú hagués entonat la Marsellesa?
I després m'emociona el Que sí nos representan!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada