diumenge, 27 de setembre de 2015

Un día perfecto, de Fernando León de Aranoa

La combinació de la tragèdia de la guerra amb l'humor no és pas fàcil. A mi em sembla que, en general,  se'n surten molt bé en aquesta pel·li. Cooperants a la guerra de Bòsnia, història d'amor, història amb nen, crítica política... moltes coses ben lligades i en la seva justa mesura. Bons moments de tensió (l'entrada a la casa del nen) diàlegs de distensió com els que es produeixen en les situacions més dures i el punt de surrealisme que la pròpia realitat ens ofereix tants cops...
Bé.

Un grupo de cooperantes trata de sacar un cadáver de un pozo en una zona de conflicto. Alguien lo ha tirado dentro para corromper el agua y dejar sin abastecimiento a las poblaciones cercanas. Pero la tarea más simple se convierte aquí en una misión imposible, en la que el verdadero enemigo quizá sea la irracionalidad. Los cooperantes recorren el delirante paisaje bélico tratando de resolver la situación, como cobayas en un laberinto.
(http://www.filmaffinity.com/es/film577820.html)


su acercamiento a ese cine humanista, tan preocupado por sacar a la luz las injusticias del mundo y la nobleza de sus víctimas, sigue sonando tan falso y artificioso como siempre. El retrato de un colectivo honesto, atrapado entre la inoperancia de las fuerzas del sistema y la desesperación por sobrevivir de los débiles, está construido con escuadra y cartabón, sin dejar nada al azar, ni un rasgo de ambigüedad que no se resuelva con una frase sentenciosa o con la mirada impotente, pero comprensiva, del héroe en cuestión.

Doncs no.


1 comentari:

Meri ha dit...

Vaig sortir del cine pensant: Quina pel·li més bona! La idea del "sense sentit" de la guerra, la idea del laberint (dels camins per on transiten els convois) que no poden arribar a destí, etc. I les històries humanes enmig de tot plegat.
Però després, pensant en els personatges (deixant de banda el del traductor), he trobat que hi ha dos personatges femenins i dos masculins molt estereotipats. Els femenins: una dona atractiva i altiva, que pateix per amor, i una altra -que també és maca- però que destaca pel seu sentiment maternal (envers el nen, per exemple), ingenuïtat, sensibilitat, ganes d'arreglar el món. Els masculins: el seductor (guapo-feo), que ha "enganyat" l'atractiva, a la qual no havia promès res, i el troglodita, aventurer, insensible, passat de rosca, que no te ningú que l'esperi fora del món de la guerra.
I això que no portava posades les ulleres de gènere mentre veia la pel·li!!