diumenge, 27 de setembre de 2015

Irrational man de Woody Allen

Sense entusiasmes. Un professor d'història deprimit descobreix en el plaer de l'assassinat les ganes de viure,  en una història que comparteix amb l'alumna amb qui s'ha enrotllat.



I és en el retrat d’aquest fàstic que travessa l’escenari lluminós de Rhode Island i en els personatges que l’habiten on el director l’encerta del tot. Potser la crítica a l’ànim acomodatici d’una part de la societat americana és més lleugera que en les seves pel·lícules antigues, però Irrational man ens retorna a un Allen una mica més vivaç. |
(diari ARA)
potser sí...

1 comentari:

Meri ha dit...

Woody Allen es repeteix i repeteix les seves constants, que deuen de ser les pròpies neures: atzar, irracionalitat, infidelitat, atracció sexual... Em recorda moltíssim Match Point i Scoop. Final una mica brusc; mal acabat. Es deixa veure però no és, en la meva opinió, una pel·li rodona.