I és en el retrat d’aquest fàstic que travessa l’escenari lluminós de Rhode Island i en els personatges que l’habiten on el director l’encerta del tot. Potser la crítica a l’ànim acomodatici d’una part de la societat americana és més lleugera que en les seves pel·lícules antigues, però Irrational man ens retorna a un Allen una mica més vivaç. |(diari ARA)
potser sí...
1 comentari:
Woody Allen es repeteix i repeteix les seves constants, que deuen de ser les pròpies neures: atzar, irracionalitat, infidelitat, atracció sexual... Em recorda moltíssim Match Point i Scoop. Final una mica brusc; mal acabat. Es deixa veure però no és, en la meva opinió, una pel·li rodona.
Publica un comentari a l'entrada