Els llibres s'encadenen i si l'avi de Vicenç Villatoro anava a petar aTerrassa, els de la Gemma Ruiz van anar a Sabadell. Que important va ser per a mi els altres catalans de Candel!
x x x
La història de la família pròpia no és un argument original. A mi em retorna al Villatoro que vaig llegir fa poc. A Argelagues el llenguatge és especialment cuidat i en aquests sentit és curiós que els dialectalismes de pagès de Castellterçol en recordin Pedra de tartera, que geogràficament és tan lluny. En canvi vitalment és tan aprop.
I és que amb 16 anys, la Remei deixa el seu Castellterçol natal per anar-se’n a treballar a Sabadell. I gràcies a això, Gemma Ruiz pot explicar una pila d’anys després “totes les convulsions d’un segle sense fer novel·la històrica”, diu Xavier Antich. Segons el pensador, les dones que retrata la periodista en el seu llibre són les Cassandres, Helenes de Troia i Antígones del nostre país. (Núvol)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada