Del passat quan era present, de Maurici Serrahima

M'hi llenço de manera sorprenent. (la biblioteca de Vimbodí té això) arrossegat per la immersió en el catalanisme polític que ha suposat John Elliot.
Trobar-hi molt poc l'avi Joan obre totes les sospites que la Laia em confirma.
Molt interessants les referències literàries (Sagarra i Riba especialment)
Extraordinari testimoni de la primera (anava dir resistència però no, ni parlar-ne) clandestinitat catalanista en el franquisme.

... El lector ja endevina, des del primer volum, que les memòries de Serrahima constitueixen un document històric imprescindible i un text literari de primer ordre. Serrahima escriu, com tots els bons memorialistes, amb voluntat de notari, d’explicar el que passa, però també amb voluntat d’estil, i aquesta combinació acaba per resultar incòmoda de jutjar des de la posteritat: ni els historiadors de la literatura ni els historiadors de la realitat se’l fan prou seu.... (Llengua i literatura 18)