M’entusiasma l’autobiografia d’Amos Oz que em proposen al club de lectura de Dòria.
No és només la Història, precisament això és el que em decep una mica en algun moment per l’expectativa de trobar-hi la història del poble jueu. És la Literatura, amb una majúscula immensa:
La manera com combina les paraules, les idees, el joc dels narradors, l’anar endavant i endarrera, en espiral... Sense atabalar. Barroc en el seu punt just. Em desperta sovint un somriure i penso que aquest és el plaer de l’art. I la literatura juga amb els significats, aquesta relació tan humana entre els sons i els conceptes...
Jugant amb els símbols, descrivint sentiments amb paraules originals...
Sobre aquestes famílies on l’exteriorització dels sentiments és tan difícil. De què em sona?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada