Nemirovsky fugia dels nazis i encara pensava en Txèkhov (0'havia de guanyar la vida és clar) i n'escrivia una biografia preciosa.
Publicada pòstumament el 1946, la biografia de Txèkhov escrita per Némirovsky revela la proximitat que l’autora tenia amb la sensibilitat del gran escriptor rus. Així, ens restitueix Txèkhov en tota la seva veritat, amb les seves alegries, patiments i esperances, amb tota la seva humanitat i sensibilitat excepcional. Anton Txèkhov (1860-1904) va conèixer totes les dificultats de la vida. Una infantesa “sense infantesa”, com deia ell mateix, la violència del seu pare, fill d’un serf, l’escriptura com a mitjà de mantenir la família, la consciència aguda d’una condició miserable, la carrera de metge i el desig de guarir la tristesa. Però va ser també un exemple de coratge, d’obstinació, de treball. Tot i que la fama com a escriptor li va arribar de jove, la dissort, en el seu cas en forma de malaltia, li va escapçar massa aviat la vida. Com a la mateixa Némirovsky.http://www.elsllibresdelavenc.cat/?p=2325
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada