La batalla d'Occident, d'Éric Vuillard

De nou Vuillard, aquest m'agrada menys que els altres dos, però després del pont sobre el Drina passo estones intentant entendre això tan complicat que és la 1a Guerra Mundial

De l’ambició d’un estrateg alemany a l’assassinat d’un arxiduc, del Camí de les Dames a la
batalla del Somme, del gas mostassa als camps de presoners, La batalla d’occident alterna
retrats íntims amb escenes èpiques o commovedores per oferir un relat molt personal de la
Gran Guerra irrigat amb una erudició i una ironia constants.
Revisant de manera polèmica el primer conflicte mundial, aquest «Art de la guerra» confronta
les estratègies militars amb les seves conseqüències desastroses a través d’unes quantes
jornades decisives. La desfeta no té precedents, la carn de canó només haurà servit els
interessos financers i polítics d’uns responsables sense escrúpols: occident ha entrat definitivamenten la modernitat.https://www.grup62.cat/llibre-la-batalla-doccident/299090




Vuillard coloca en el foco de su interés narrativo la Historia misma, con sus causas y consecuencias, su orografía visible y la tectónica subterránea que la explica. Eso expulsa la noción de personaje singular, que es sustituido por un protagonismo difuso y colectivo. A la vez, se diluye la estructura argumental, reconvertida en una serie de episodios cuyo sentido e interrelación están dictados por los acontecimientos históricos, lo que significa que si el lector carece de este conocimiento previo (aquí la guerra europea de 1914) puede quedar desconcertado e incluso fuera de juego. Pero si es capaz de seguir las líneas de coherencia que traza la mirada microscópica de Vuillard, descubrirá con asombro —y consternación— el reverso azaroso, grotesco, brutal, ridículo y abyecto de las grandes convulsiones históricas.https://www.elperiodico.com/es/ocio-y-cultura/20191025/critica-eric-vuillard-la-batalla-de-occidente-7700447