Està bé aquesta autobiografia d'aquest jove advocat americà i del seu ascens social des de l'ambient de la família humil dels Apatxes en què neix. Me'l deixa el Simon perquè s'hi sent identificat, ell que és fill d'un cabrer de l'Andalusia profunda.
En resum: això de l'ascens social té molt a veure amb la motxilla d'afecte i d'expectatives que un porta i no és (només) un problema de diners.
Ah! I que quan emigres la pobresa et persegueix.
Una família americana explica al món la història de tres generacions de hillbillies. El que la majoria de nord-americans anomenen hillbillies, rednecks o escòria blanca, per a Vance, són veïns, família i amics. Gent blanca, pobra i de classe treballadora que ara és castigada amb severitat per la desindustrialització. Persones desmoralitzades, ressentides i radicalitzades, addictes a la desesperança. Són els qui van fer president Trump. http://www.arallibres.cat/ca/cataleg/1/1211/una-familia-americana
El llibre va encendre un debat apoteòsic, en el si de l'opinió pública d'uns Estats Units en estat de xoc, incapaç d'explicar-se com el poble havia enviat un senyor de color taronja tan vulgar i tan filldeputesc i tan perillós com Donald Trump a jugar amb els botonets vermells del Despatx Oval. La virulència amb què uns analistes han elevat les memòries de J. D. Vance —en el moment de publicació del llibre un autèntic desconegut de poc més de trenta anys— a la categoria de llibre clau per entendre qui dimonis va votar a aquest tio és proporcional a la virulència que altres analistes han utilitzat per desacreditar-lo. I tots, diria jo tan modestament, ho han intentat explicar en clau política, en clau interna, mentre que jo, profundament estranger, profundament ignorant de les subtileses de la política nord-americana, l'he llegit en clau cultural. (I juraria que Vance ho agrairia).
http://www.arallibres.cat/ca/cataleg/1/1211/una-familia-americana
i del pròleg d'en Graupera (que no vaig llegir)
Una família americana. Unes memòries reveladores per entendre els EUA d’avui, amb traducció d’Albert Torrescasana, és un llibre important, crucial: el riquíssim debat que ha obert en la societat americana –més enllà del fenomen editorial que ha comportat–, així ho certifica. Vance ha posat el dit a la nafra, ha tocat os. Les seves memòries revelen una veritat poc o gens coneguda, la dels hillbillies –o classe treballadora nord-americana, blanca i pobra. I ho fan exhibint un gran talent literari i l’autenticitat que beuen de la pròpia experiència. Una veritat, la dels hillbillies, que les persones preocupades per l’esdevenir del nostre món no podem obviar de cap manera… Perquè la tenim més a prop que no ens pensem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada