Com sempre cal malfiar-se de les explicacions que les editorials ens ofereixen a les solapes i les contracobertes, perquè malgrat que l'obra és cert que és una joieta no és la declaració d'amor a una persona gran que aquí se'ns pinta:
«Estàs a punt de fer vuitanta-dos anys. T’has encongit sis centímetres, només peses quaranta-cinc quilos i continues sent bonica, graciosa i desitjable. Fa cinquanta-vuit anys que vivim junts i t’estimo més que mai. Dins el pit hi tinc, una altra vegada, un buit que em devora i que només omple l’escalfor del teu cos vora el meu», escriu André Gorz l’any 2006 a Doreen Keir, la dona que ha estat al seu costat des que es van conèixer a Lausana l’any 1947. La Carta a D.és la demostració que es pot, alhora, estar enamorat i ser lúcid, i de manera sostinguda en el temps, però també és el balanç d’una vida al centre de l’ebullició política i intel·lectual de l’Europa de la segona meitat del segle xx.https://edicions1984.cat/cataleg/carta-a-d-historia-dun-amor/
Difícil agregar algo más que no sea la recomendación inmediata de la lectura de esta pequeña joya literaria, a medio camino entre el ensayo y la autobiografía. También es una referencia obligada para quienes quieran comprender un cierto costado de la intelectualidad francesa de los años 40 del siglo pasado, ligada al marxismo y al existencialismo y que evoluciona, con Gorz, hacia el ecologismo y la política.https://papelenblanco.com/carta-a-d-historia-de-un-amor-andr%C3%A9-gorz-d394c87017dc
I per cert, es van suicidar tots dos junts un any després que ell escrivís aquest llibre https://www.lemonde.fr/disparitions/article/2007/09/24/le-philosophe-andre-gorz-s-est-suicide-avec-sa-femme_959048_3382.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada