dijous, 30 de juliol del 2020

Una república com si... d’Alaa Al Aswani

Compra d’aquest sant Jordi d’estiu tan estrany, d’aquest any tan estrany, m’agrada entendre no tant la revolució egípcia, que això ja m’imaginava el fracàs que va representar, sinó aquest país islàmic (àrab?), aquesta societat islàmica, el paper dels joves, de les dones, dels intel·lectuals, dels coptes... Això hi queda ben reflectit.
La novel·la em sembla fluixeta, pretensió d’abarcar massa cosa i aleshores queda falsa amb personatges i situacions caricaturescos i poc creïbles. Com si com compartís els defectes de les anomenades “novel·les històriques”.
En tot cas planteja conceptes interessants: aquesta suposada reticència del poble egipci als canvis, la seva tendència a la sumissió... I el paper dels Germans musulmans...
Però em sembla que L’Automòbil Club d’Egipte és una novel·la més complexa i més reeixida.

Mentre la mobilització popular es troba en el seu punt àlgid, l’Asma i en Mazen viuen el naixement del seu amor envoltats d’una immensa multitud. També hi ha en Khàled i la Dània, estudiants de medicina, que ajuden els ferits de la manifestació; ell és fill d’un simple xofer, ella és la filla del general Alwani, el cap de seguretat de l’Estat, que té ulls a tot arreu, especialment damunt d’ells dos. També hi ha l’Aixraf, un actor relegat a papers secundaris l’amargor del qual només es dissipa pels moments de passió amb la seva minyona Ikram i que acaba sentint-se endut pel fervor revolucionari. Cada persona encarna una faceta d’aquesta revolució que canvia el rumb del destí tant propi com del país. Esperança, desig, hipocresia, repressió, Al Aswani encaixa aquí les peces de la història egípcia recent i descriu l’ànima d’una revolució que també és la seva. Però, com Saturn, la revolta devora els seus fills, especialment en una república que només ho aparenta. Fins avui dia, la publicació de la novel·la està prohibida a Egipte. https://edicions1984.cat/cataleg/una-republica-com-si/



Entrevista a Al Aswani:
https://directa.cat/a-egipte-lislamisme-i-la-dictadura-militar-son-dues-cares-de-la-mateixa-moneda/