Me'l regala la Marta i el meu escepticisme inicial degut a la coberta i al títol absolutament inapropiats és vençuit ràpidament per l'interès de la història que desconeixia. Un monjo perseguit i expulsat de Poblet fins a l'exili per l'integrisme cistercenc i la jerarquia del nacional catolicisme.
Saquejat i abandonat el 1835, el monestir de Poblet recuperà la vida monàstica el 1940 amb l’arribada, sota els auspicis del franquisme, de quatre cistercencs italians. Pocs mesos després s’hi afegia la primera vocació catalana en més d’un segle, el sacerdot espluguí Bernat Morgades i Òdena que, durant la dècada següent, esdevingué el puntal de la represa tant espiritual com material del cenobi pobletà.
El 1950, però, un cúmul de raons eclesiàstiques i ideològiques que aquest llibre analitza amb detall comportaren la desgràcia del pare Morgades, que fou foragitat de Poblet, desterrat a França i condemnat a un exili difícil de comprendre que esdevindria una cruel cadena perpètua. El cas Morgades il·lumina des d’un angle fins ara desconegut les relacions entre Església i dictadura, entre catolicisme i catalanisme, des de la Guerra Civil fins als primers anys 1960.
https://www.grup62.cat/llibre-amb-poblet-al-cap-i-al-cor/334336
Al volum, s’hi entrellacen noms, llocs i situacions que ofereixen una interessant mirada respecte al biografiat: els seus estudis al convent urgellenc de Sant Bartomeu dels Paüls de Bellpuig, el monestir nord-català de Sant Miquel de Cuixà, el francès de Lérins i altres; les col·laboracions amb el democristià Miquel Coll i Alentorn, amb mossèn Ramon Muntanyola i el Partit Nacionalista Basc durant la guerra; la seva coneixença amb el violoncel·lista Pau Casals i l’exconseller Ventura Gassol durant els concerts del bicentenari de la mort de Johann Sebastian Bach que tenien lloc a Prada de Conflent; les cartes que s’envià amb l’escriptor i polític montblanquí Josep Maria Poblet o amb el filòleg mallorquí Francesc de Borja Moll i, és clar, l’amistat de Morgades amb l’emprenedor Lluís Carulla, home clau en la seva biografia, qui procurà sempre pel benestar del seu amic eclesiàstic, i que, de fet, avui l’arxiu del Museu de la Vida Rural conserva diversos quaderns, esborranys i carpetes inèdites seves.
https://www.diaridetarragona.com/opinion/Amb-Poblet-al-cor-20211104-0013.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada