...
Sí m'ha agradat molt! "He acabat Gent normal i m'ha semblat sublim! Personatges de carn i ossos que emocionen i fan patir a part de lliçó magnífica sobre la psicosociologia amorosa actual. Quin plaer!"
Gent normal és una història delicada sobre com una persona pot transformar la vida d’una altra. És també una novel·la contundent sobre la incomunicació, sobre com ens sentim, sobre com necessitem els altres per ser qui som i, sobretot,
quines relacions de poder i domini s’estableixen dins les relacions amoroses. És irònica i seductora, perspicaç i atrevida.
https://periscopi.cat/llibre/antipoda/gent-normal
La percepció de l’amor que se’n desprèn no és com en els antics mites –com ara Tristany i Isolda– d’un amor etern sinó un amor imperfecte, intermitent –ara entro, ara surto–, igualitari, fluctuant, dialèctic, tendre, en què l'enamorada és capaç d’admetre que el seu company pot viatjar als Estats Units per seguir un curs de creació, i ella, mentrestant, restar a Anglaterra. La vida encara és prou ampla per a tot, i més. La volatilitat juvenil.
Aquest desenllaç, obert, de via ampla, és una de les felices obertures de les tensions de la novel·la, que és un desplegament d’arguments, raons i conductes. Ara bé, l’obra conté un fons amarg, de gelatina, fluida, inquietant, de què la narradora s’enlaira amb un escreix d’intel·ligència verbal treballada en els debats orals universitaris.
https://www.laveudelsllibres.cat/noticia/46235/conversio-i-amor-a-la-irlanda-contemporania-gent-normal-de-sally-rooney
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada