La gata perduda, al Liceu

Dimecres hi ha l’estrena d’aquest espectacle tan curiós al Liceu, La gata perduda, en què ha participat la Núria. És una òpera, però és molt més: és un projecte molt ben pensat que uneix el Liceu i el Raval mitjançant la música, un projecte que crea un gran show per fer entrar la gent del barri, altemple de l’òpera, al lloc simbòlic de l’aristocràcia barcelonina, per fer-los participar en un espectacle dotat dels màxims recursos tècnics de què disposa el Liceu, escenografia, orquestra, lluminositat, sala impressionant. I l’òpera encarregada a la Victoria Szpunberg i l’Arnau Tordera juga amb aquesta intenció amb un text metafòric i social i una música que barreja estils clàssics i d’èlite amb els ritmes populars i moderns, de Mozart i Donizetti al rap, passant pel musical i la rumba . Amb el plus que és aquesta història de la docusèrie de TV3 on participarà la Núria amb un paper important i amb la cirereta final que ens fa jugar-hi un paperet a nosaltres també.

El Liceu era ple de gom a gom, tot venut, d’un públic que s’evidenciava molt diferent de l’habitual i amb ganes boges de gaudir, aplaudir i participar en la festa. Era com, i vull que ho entengueu amb el sentit més positiu del terme, una gran festa de fi de curs on t’han vingut a veure tota la família i amics de l’escala. Un ambient molt espacial, mai viscut per a mi al Liceu després de més de 47 anys d’assistència pràcticament interrompuda a les seves temporades. Gent humil, de classe treballadora, molts immigrants i d’ètnies ben diverses, molta gent jove i molta canalla, Gent del Raval, sou molt bona gent, que diria l’ingenu foraster de Quim Masferrer. Persones amb conflictes diversos i precarietats múltiples, que conformen un barri molt vital i sempre marginat per la resta de la ciutat que el mira amb recel i por. Doncs bé tota aquesta immensa massa de dignitat feta barri omplien l’escenari del teatre (400 persones he llegit no sé on) i també majoritàriament les localitats des de primera fila del teatre fins als laterals extrems del cinquè pis, per veure’s representats en una obra ben curiosa i que amb el pretext dramàtic de la desaparició del gat de Botero que hi ha a la Rambla del Raval, vol aixecar un cant de protesta i dignitat, molt benintencionat d’optimisme, no exempt d’un cert “happyflowerisme” ingenu envoltat dels tòpics més tronats, però que intel·ligentment emprats esdevenen, com ha estat, no un èxit, una apoteosi indiscutible.

https://infernemland.blog/2022/10/08/liceu-2022-2023-la-gata-perduda-darnau-tordera-i-victoria-szpunberg/