I de nit a casa (juliol 2025)

Pelis 

(Quan Filmin diu que són les millors del segle XXI és que alguna cosa tenen)

Moonlight, de Barry Jenkins https://www.filmaffinity.com/es/film395573.html

Hijos de los hombres , d’Alfonso Cuarón  https://www.filmaffinity.com/es/film976261.html

Secretos de un crimen. De sandhya Suri  https://www.filmaffinity.com/es/film269573.html 

Licorice pizza, dePaul Thomas Anderson   https://www.filmaffinity.com/es/film269573.html

https://www.filmin.es/pelicula/licorice-pizza?origin=searcher&origin-query=primary

Vides que no són la meva, d'Emmanuel Carrère

llibre esplèndid. La vida, la mort..i el dret...

impacta des del començament i fins i tot les pàgines més tècniques es fan llegir.

Sabia que Carrère era un autor de culte i he entès perquè.

Ja ho saps que està basat en la realitat però quan a Internet trobes tots els personatges impressiona

https://www.youtube.com/watch?v=oGctS8ZVZu0&t=2s

https://www.youtube.com/watch?v=ubOhTNTu-lY

Vides que no són la meva - Carrère, Emmanuel - 978-84-339-2633-3 - Editorial Anagrama https://share.google/o316OIKvsEF2LGhLvd'

Un llibre sobre la vida i la mort, la malaltia, la pobresa extrema, la justícia i, per damunt de tot, sobre l’amor.

L’any 2004, Emmanuel Carrère i la seva dona Hélène viatjaven a Sri Lanka amb la intenció de salvar una relació que semblava a punt de fracassar. Quan el tsunami de l’oceà Índic va devastar tota la costa del sud-est asiàtic, es van trobar enmig de la tasca dolorosa i traumàtica d’acompanyar una jove parella de compatriotes que buscaven el cos de la seva filla de quatre anys.

Uns mesos més tard, encara van haver de fer front a una altra història amarga que ja reverberava durant els dies que van passar de vacances: la del càncer que acabaria amb la mort de la Juliette, la germana de l’Hélène. I a l’epicentre de la història encara hi apareixeran les converses que Carrère va mantenir amb l’Étienne, jutge i excompany de feina de la Juliette, amb qui havien arribat a travar una relació molt íntima arran de la malaltia que compartien, i que són una lliçó moral i sentimental sobre la nostra manera de relacionar-nos quan sembla que tot s’ensorra.

Així ho presentava el mateix Carrère a l’edició francesa del llibre: «Amb pocs mesos de diferència, la vida em va fer ser testimoni dels dos fets que més m’espanten del món: la mort d’una nena per als seus pares, la d’una dona jove per a les seves filles i el seu marit. [...] Aquest llibre tracta sobre la vida i la mort, la malaltia, la pobresa extrema, la justícia i, sobretot, l’amor. Tot el que s’hi explica és cert».

El gust de les ortigues, de Junichiro Tanazaki

 Una parella que certifica el seu distanciament en un món on els titelles deuen ser el símbol d’,alguna cosa. Em cansa i m’adorm

L’ocàs de la passió en un gran clàssic de la narrativa japonesa, en què conflueixen un delicat sentit de l’erotisme i la nostàlgia dels valors tradicionals

Aquesta novel·la és també una mena de confessió autobiogràfica, ja que la situació que s’hi descriu —el naufragi d’un matrimoni entre dues persones que han deixat d’in­teressar-se físicament, però que es respecten i s’estimen massa per decidir-se a trencar i que miren d’ajornar tant com poden el divorci— sembla una recreació de la vida de l’autor, que el 1930, poc després de la publicació d’aquest relat, es va separar amistosament de la seva primera esposa.

De tota manera, el distanciament entre en Kaname i la Misako, el matrimoni que protagonitza la novel·la, no és sinó un dels pols de la història; l’altre és el contrast entre la mentalitat de la jove generació, fortament occidentalit­zada, i la que s’encarna en el pare de la Misako, aferrat als costums tradicionals, com el teatre de titelles i les peregri­nacions als temples, i també a l’antiga manera de satisfer el seu desig, amb una concubina jove i submisa que busca complaure’l, però també aprofundir en el coneixement de pràctiques https://vienaedicions.com/book/el-gust-de-les-ortigues

"Terra incognita", d"Alain Corbin

Un “bluff”, una decepció. Superficial i massa centrat en temes molt concrets que no afecten e tema general que hauria estat interessant:  la ignorància que determinava la percepció del món en els savis i en la gent quotidiana

Durante miles de años, los seres humanos ignoraron gran parte de los territorios, paisajes y pobladores del planeta, y en los mapas las regiones desconocidas recibían el nombre de Terra incognita. Todavía en el año 1840, el fondo marino era un completo misterio, treinta años después los científicos seguían defendiendo que el mar cubría los polos y en 1900 nadie había logrado alcanzar aún la estratosfera. Y, sin embargo, todas estas lagunas se convirtieron en el estímulo que nuestros antepasados necesitaban para desentrañar los secretos de la Tierra que los maravillaban y aterrorizaban a partes iguales. En pos del conocimiento cometieron innumerables errores, a veces brillantes, a menudo extraños, pero siempre fascinantes. En este magnífico ensayo, Alan Corbin nos ofrece una reveladora historia de la ignorancia como motor de la curiosidad humana que despierta nuestra sed de conocimiento y transforma nuestra visión del mundo. https://www.acantilado.es/catalogo/terra-incognita/

Jane Eyre, de Charlotte Brontë

 Gran novel·la, gran personatge! Passió, romanticisme però sobretot el raciocini i les idees clares. Això és un clàssic! Millor que l’Austen (a l’espera d’alguna altra que tinc a lan tauleta de nit)

Jane Eyre és una nena pobra, òrfena i poc agraciada que viu amb la seva tieta, la miserable senyora Reed, la qual es mostra tothora cruel i insensible amb la seva neboda. Arran d'un atac de rebel·lia de la petita Jane, se'n desempallega enviant-la a l'escola Lowood, un internat on la noia creix a còpia d'humiliacions i maltractaments, fins que, havent superat els anys d'escola, decideix marxar per fer d'institutriu. El destí la porta a Thornfield Hall, una enorme i misteriosa mansió on té la responsabilitat de fer-se càrrec de l'educació de la filla natural del propietari, el senyor Rochester. Tot comença a canviar quan l'amo de la mansió, de caràcter sec, aspre i turmentat pel passat, descobreix inesperadament el plaer de conversar cada vespre amb la Jane, encisat per l'enginy d'ella i pel seu esperit decidit.

L'obra de Charlotte Brontë té un fort component autobiogràfic i obeeix al desig d'exposar la importància de viure amb plenitud, d'una manera digna i sense renúncies, sabent que l'amor transcendirà les limitacions imposades per la convenció social.

Un puñado de polvo, d'Evelyn Waugh

Per mi una gran novel·la sobre la decadència de l'aristocràcia britànica d'inicis del segle XX en una clau d'humor fantàstica per no excessivament caricaturesca. I un  final espaterrant!

Tony Last siempre ha vivido en el campo. De hecho, está enamorado de Hetton Abbey, la mansión ancestral de su familia en la campiña inglesa, edificada en falso estilo gótico victoriano. Su vida transcurre con tranquilidad en su papel de caballero rural a la vieja usanza. En cambio, su esposa, Lady Brenda Last, obsesionada con la reputación social y el brillo de los bailes, padece de un aburrimiento terminal. La aparición de John Beaver, parásito y comensal profesional, desencadena el desastre familiar. Cautivada por su labia metropolitana, Brenda empieza un affaire de lo más mundano con él y hasta se compra un apartamento en Londres. Resignado a la nueva situación y tristemente abocado al divorcio, Tony recurre a un explorador al que acaba de conocer y se une a una expedición en busca de una ciudad perdida en la selva brasileña. En tierras americanas, en vez de la redención, se topará con la desgracia. https://impedimenta.es/producto/un-punado-de-polvo

I de nit a casa (juny)

Pelis

La semilla de la higuera sagrada,  de   Mohammad Rasoulof 

https://www.filmin.es/pelicula/la-semilla-de-la-higuera-sagrada 

Almost famous, de Cameron Crowe 

 https://www.filmin.es/pelicula/casi-famosos

Series: 

Los crímenes de Haparanda  https://www.filmin.es/serie/los-crimenes-de-haparanda

The young Pope (a mitges), de Paolo Sorrentino https://www.filmin.es/serie/the-young-pope

No robarás https://www.filmin.es/serie/no-robaras

Inspectora Ellis https://www.filmin.es/serie/inspectora-ellis

El monstre, de Josep Maria Miró

 A laBeckett, no enenc res, ni m’hi esforço gaire.

Un petit poble de muntanya veu trontollar la seva aparent tranquil·litat a causa de la revisió d’uns fets ocorreguts fa dècades. Per què ens cal construir monstres? De què ens protegim? Aquestes són algunes de les preguntes que formula el nou text de Josep Maria Miró a través d’un ambiciós joc formal i interpretatiu.

Una matinada, en Santi i la Berta, incapaços de conciliar el son, es desvetllen i mantenen una conversa. Alguna cosa els inquieta. Té a veure amb el que són avui i amb el petit poble on viuen. També amb la reaparició a les seves vides d’algú a qui al poble van batejar com “el Monstre” després de la seva desaparició fa gairebé vint anys i d’un dels capítols més foscos i tèrbols ocorreguts en aquest lloc.

El Monstre és un text per a tres intèrprets que transita per l’obscuritat individual i col·lectiva d’una comunitat, en una aposta radical i essencial pel llenguatge com a vertebrador de la teatralitat. Ha obtingut el XXXII Premi Jardiel Poncela de textos teatrals i el XVIII Premi Quim Masó de projectes teatrals en llengua catalana.

1934, d'Alberto Moravia

Em costa la trama, feta de situacions insòlites. Com les mirades que els dos protaginistes es llencen i que dieun el contrari del que diuen les seves paraules. Se'm fa estrany. És això una narració "moderna"? I aquesta lentitud narrativa..

Alguna cosa de La muntanya màgica i de Mort a Venècia.  Aquesta pensió on resideix  l'objete del desig, i Capri en general  és un món tancat com un balneari a Venècia o un sanatori a Suïssa.

Les dues bessones al final... massa complicat. el deixo.

¨

La fábula política de Moravia sobre un antifascista italiano y la chica alemana asustada y deseosa de suicidarse que encuentra en un barco rumbo a Capri (el escenario de Il disprezzo de Moravia de 1954) fue recibida como una de sus mejores novelas. Stephen Spender, de The New York Review of Books, comentó: "Uno de los golpes más brillantes de esta novela sobre las relaciones en los años treinta entre italianos y alemanes es que Moravia nunca revela si su narrador y héroe italiano habla en serio o no, y las dudas sobre la la seriedad reside en ser italiano... Ésta es la verdad del libro: que dentro de la situación externa de la relación fascista italiana-nazi alemana es imposible aceptar como auténtico prácticamente cualquier cosa que la gente haga". Moravia no se limita a pintar el retrato de una época, sino que también aborda a través de su arte las grandes cuestiones de todas las épocas: el erotismo, el amor, la muerte y el propósito de la vida. 1934 recapitula los grandes temas de su arte y al mismo tiempo nos lleva más allá de ellos.
https://librosdelnorte.com/inicio/7326-mil-novecientos-treinta-y-cuatro-1934-9788401380129.html?srsltid=AfmBOooRUogXKm2LpvyxFYXwkkQcmGxUbv4iXh4fJLAcrxH8gSo-gPAD

Em vas prometre una historia d’amor, d' Helena Tornero

 

Amb l'Aran. A mi m'agrada molt riure amb l'excusa de parlar de l'amor, perquè n'hem parlat tant en sèrio i gairebé amb llàgrimes amb ulls que ja no sabem quin espai li queda al tema.

Tu em vas prometre una història d’amor és la història d’una noia que coneix un noi. O la història d’un noi que coneix un altre noi. O la història d’una noia que coneix una altra noia. O la història de dues persones que no es coneixen. És una història que comença a Roma. I una història que comença a París. I una història que comença a Polònia, dalt d’un vagó de tren. Bé, en realitat és la història d’una escriptora que intenta escriure una història d’amor. Què ens passa amb les històries d’amor? Per què generen atracció, addicció fins i tot, a unes persones i repulsió a d’altres? Què ens han ensenyat, sobre l’amor? Per què aquelles històries que abans semblaven romàntiques, ara semblen històries de terror? Es pot escriure una història d’amor, una història d’amor contemporània, i sobreviure a l’intent?