Amb l'Aran. A mi m'agrada molt riure amb l'excusa de parlar de l'amor, perquè n'hem parlat tant en sèrio i gairebé amb llàgrimes amb ulls que ja no sabem quin espai li queda al tema.
Tu em vas prometre una història d’amor és la història d’una noia que coneix un noi. O la història d’un noi que coneix un altre noi. O la història d’una noia que coneix una altra noia. O la història de dues persones que no es coneixen. És una història que comença a Roma. I una història que comença a París. I una història que comença a Polònia, dalt d’un vagó de tren. Bé, en realitat és la història d’una escriptora que intenta escriure una història d’amor. Què ens passa amb les històries d’amor? Per què generen atracció, addicció fins i tot, a unes persones i repulsió a d’altres? Què ens han ensenyat, sobre l’amor? Per què aquelles històries que abans semblaven romàntiques, ara semblen històries de terror? Es pot escriure una història d’amor, una història d’amor contemporània, i sobreviure a l’intent?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada