Estimat Michele, de Natalia Ginzburg

Bé, m'agrada aquest relat semiespistolar i semicoral sobre la joventut italiana dels anys 70s. Una geeració una mica per sobre de la meva amb qui ja comparteixo certs preocupcions, maneres de viures i pensar malgrat totes les distàncies. 

 Estimat Michele (1976) ens submergeix en les esquerdes d’una família marcada per l’absència, el silenci i la distància. Aquesta novel·la epistolar retrata la relació difícil i dolorosa entre una mare, Adriana, i el seu fill Michele, que ha fugit a l’estranger perseguit per motius polítics. A través d’un mosaic de cartes i fragments narratius, Ginzburg dibuixa un grup de personatges que, malgrat la fredor aparent, bateguen d’enyor i desig de comprensió.

Ambientada en la Roma dels anys setanta, explora la soledat, la incomunicació i la frustració dels vincles familiars: Michele es manté lluny i en silenci, mentre els altres —la mare, els amics, els germans— escriuen per omplir el buit, per mirar d’estimar-lo, per fer-li arribar una mica de llum. Ginzburg converteix aquest gest íntim en un retrat colpidor d’allò que és profundament humà: la dificultat de dir-se les coses.

Des del sofà , agost

 Pelis 

Zodiac, de David Fincher https://www.filmin.es/pelicula/zodiac?origin=searcher&origin-query=primary

Por todo lo alto d’Emmanuel Courcol https://www.filmin.es/pelicula/por-todo-lo-alto?origin=searcher&origin-query=primary

La chica de la aguja, de Magnus von Horn https://www.filmin.es/pelicula/la-chica-de-la-aguja

Parthenope, de Paolo Sorrentino https://www.filmin.es/pelicula/parthenope

Bonjour, tristesse, de Durga Chew-Bose https://www.filmin.es/pelicula/bonjour-tristesse-buenos-dias-tristeza?origin=searcher&origin-query=primary

Boiling point, de Philip Barantini

https://www.filmin.es/pelicula/hierve

A son image, (La fotógrafa corsa), 

de Thierry de Peretti

https://www.filmin.es/pelicula/la-fotografa-corsa

Series

Shetland (anar fent)

Cims borrascosos, d’Emily Brontë

Una exageració molt exagerada. Tot és portat a l’extrem: l’amor, l’odi, la passió, l’alienació, l’esllanguiment, la força, la feblesa, la dominació, el desig de venjança… I sobra mitja novel.la: uu cop morta Catherine, tot és màs de lo mismo. 

Cims borrascosos, una de les grans novel·les del segle XIX anglès, narra la història d'amor tèrbola i apassionada entre Heathcliff i Catherine. Amargat i pertorbat per un passat que no és capaç d'oblidar, Heathcliff malviu per la seva set de venjança i provoca la infelicitat de tots els que l'envolten. L'obra presenta, en un ambient misteriós i tràgic, l'esclat d'una passió violenta, però buida de sensualitat. El clima de puritanisme i la ingenuïtat en la visió d'alguns personatges fan encara més remarcable la intel·ligent concepció de la narració, efectiva i potent, que ha fet que sigui considerada una de les millors novel·les de tots els temps. https://www.llardelllibre.cat/cat/libro/cims-borrascosos_519254

Aquell estiu sufocant, d’Eduard von Keyserling

El Chat Gpt, amb les seves múltiples imperfeccions, ajuda a entendre què es això de l’impressionisme literari i perquè aquest relat n’és un exemple de manual. Lectura molt agradable.

Una novel·la breu en què l'enfant terrible de la literatura alemanya desemmascara la doble moral de l'alta societat del 1900

En Bill, fill d’una família aristocràtica, ha suspès els exàmens d’accés a la universitat. Com a càstig, durant l'estiu, en comptes de passar les vacances prop del mar amb la mare i els germans, s’haurà de quedar estudiant a la finca de la família, en companyia del seu pare, amb qui amb prou feines ha tingut mai tracte. A mesura que passen els dies, en un ambient de calor sufocant, en Bill comença a intuir el caràcter real del pare, que dista molt de la imatge que amaga darrere de les convencions socials. https://vienaedicions.com/book/aquell-estiu-sufocant

Només terra,.només pluja, només fang, de Montse Albets

Està bé, la Laia me’l recomana especialmemt; li vaig regalar jo. La història té força, un nen mort, dues cases que es miren l’una a l’altra, homes molt dolents -com sempre- però algun de bo… tot i que un to de ruralitat una mica exagerat per als temps que corren.

A Ca la Viuda, un petit mas dels afores d’un poble instal·lat en la rutina, fa temps que no s’hi acosta ningú. Al seu interior, però, hi batega l’essència de tots aquells que hi van viure i que esperen pacientment el retorn de l’última dona de la família. I un dia hi arriba la Maria, arrossegant una gelor colossal. Mig viva i mig morta; completament desconcertada. El seu aïllament només es veurà destorbat per les visites de dos veïns: en Manel, un home discret, i la seva companya, la Cristineta, que irromp com una riuada en la vida dels altres.

Només terra, només pluja, només fang afronta la pèrdua i aprofundeix en la necessitat humana de l’altre. Mentre el poble es remou entre la desconfiança i la incomoditat, els protagonistes d’aquesta història rebusquen en el passat per trobar l’impuls que els torni a la vida.

https://periscopi.cat/escafandre/nomes-terra-nomes-pluja-nomes-fang

Perquè, no ho he d’amagar, és una novel·la que ens parla del patiment. I el dolor s’esmuny per cada paràgraf. L’autora té el gran encert de no endolcir-nos el recorregut, ens aboca a viure situacions cruels, ens posa davant els ulls imatges de malson. Així i tot, no hi ha res d’excessiu, no hi trobem gratuïts cops d’efecte, no substitueix la credibilitat per cap mena de descripció postissa.

És completament al contrari, tot llegint Només terra Només pluja Només fang, t’adones que la vida pot ser terrible, també la nostra. Albets aconsegueix, al mateix temps, que la història de la Maria sigui versemblant i que empatitzem amb ella. En llegir-la entendreu el que això significa, n’estic https://www.eliris.cat/2025/02/02/nomes-terra-nomes-pluja-nomes-fang/

El difunt Mattia Pascal , de Luigi Pirandello

Un tronc no pot viure sense les seves arrels. Un home no pot viure sense la seva identitat. Va de menys a més i trobo que és un plantejament original i amb força. siempre.

Publicada en 1904, El difunto Matías Pascal supuso un giro en la narración costumbrista de la época y anticipó un tipo de relato en el que lo fundamental es el estudio psicológico del personaje, lo que luego sería una norma continua en el teatro de Pirandello.
Un día Matías Pascal se va a Montecarlo huyendo de sus circunstancias: una suegra que lo martiriza, deudas crecientes y un trabajo que no le satisface. De repente ocurrirá un extraordinario suceso que le dará la oportunidad de liberarse. A partir de entonces será otra persona...
Como todas las grandes novelas, El difunto Matías Pascal acepta múltiples lecturas: en ella se puede ver desde una hilarante farsa a un profundo estudio de la soledad humana vista por un hombre sin identidad ni pasado, que decide reconstruir su vida empezando desde cero. En última instancia, Pirandello nos muestra con virtuosa sencillez la esencia tragicómica del ser humano, cuando es despojado de la máscara que lo acompaña

Feminisme de.butxaca

 Res de nou  és veritat, però d'acord en tot es clar. La parella,  les cures, les violacions,  el sostre de vidre, la síndrome de la impostora, la coeducació, ... està bé anar-ho recordant. Ens està bé als homes anar-nos-ho recordant.

I una idea final per pensar: la.nova masculinitat és la feminitat

BO: Les feministes racialitzades no cal que el llegeixin. El llibre no deixa de ser des d’una perspectiva eurocèntrica i crec que és millor que no el llegeixin. Ja ens han llegit prou. Francament, aquests altres feminismes tenen molt més a ensenyar-nos. De la mateixa manera que nosaltres hem llegit prou homes i ara ens haurien de llegir ells a nosaltres, som les dones euroblanques les que hem de llegir a aquestes altres feministes, elles ja ens han llegit prou. A mi m’agrada molt llegir feminismes d’altres tradicions de la mateixa manera que m’agrada molt llegir sobre transfeminisme ja que té moltes coses a ensenyar-nos als feministes cisgènere. Sobre la flexibilitat necessària dels gèneres, per exemple, que a vegades ens és difícil de concebre des de la posició privilegiada cisgènere. https://www.nuvol.com/llibres/kit-de-supervivencia-de-bel-olid-46754 

https://www.google.com/search?q=bel+olid&ie=UTF-8&oe=UTF-8&hl=ca-es&client=safari

Seny i sentiment, de jane Austen

Arribar a la pàgina 369 per trobar el primer moment realment emocionant… 

En el fons és molt conservador tot plegat, no? O és que en aquella èpica no podia ser d’una altra manera? El seny és respectar sobre tot les convencions socials.

…

Content d’haver-lo llegit, però no ha estat hg vespecialment satisfactori. Em costa una mica entrar en els personatges d’aquestes dues germanes, mque em semblen massa plans, massa estereotipats i aquesta separació , aquesta polarització entre els dos caràcters d’elles massa fixa i esquemàtica. I això que diuen que elles evolucionen al llarg de la novel.la

Arran de la mort sobtada del pare de família, les germanes Dashwood veuen profundament alterada la seva vida, fins aleshores alegre i despreocupada. Tot d’una queden totalment desemparades i han de marxar de la casa familiar, que ha passat per herencia al seu germanastre. Les dues germanes grans –Elinor, tranquil·la i prudent, i Marianne, impulsiva i romàntica—s’enamoraran i experimentaran doloroses decepcions, pero el seu patiment les ajudarà a comprendre’s millor, i a descobrir que, per ser realment felices, el seny ha de deixar pas al sentiment i el sentiment ha de cedir davant el seny. Aquesta es, sens dubte, una de les grans novel·les de Jane Austen (1775-1817) i de la historia de la literatura universal. https://vienaedicions.com/book/seny-i-sentiment

La revelació de A.M.Homes

Un plantejament molt curiós, que em podria haver agradat molt, aquest grups de milionaris americans que viuen la victòria d’Obama com si fos la fi del ón i estan disposats a fer el que sigui, que no se sap exactament què és el que volen fer. I les històries de la família del Peix Grosn que de vegades són el que més m’interessa. Tot plegat se’m fa una mica llarg, però.

La revelación, la nueva novela de A. M. Homes (Washington D.C., 1961) resulta a la postre, y más habiendo asistido el devenir de la historia política americana, terrorífica, desconcertante, preocupante y delirante a la vez, y no por este mismo orden.

Aunque la novela comienza el miércoles 5 de noviembre de 2008, hay que admitir que tan solo se trata de un pequeño prólogo para entrar en situación, el día que de verdad da inicio esta historia es el martes 4 de noviembre de 2008 en Laramie County, Wyoming a las 6.08 h.

Justamente el día de las elecciones en Estados Unidos, sí, allí se vota un día entre semana, fue en 1845 cuando el Congreso de EEUU aprobó la Ley de Elecciones y dictaminó que el día de votación debía ser el primer martes del mes de noviembre del año electoral.

Ese día el Pez Gordo y Charlotte, su mujer, junto a su hija Meghan, madrugan para ser de los primeros en ejercer su derecho a voto. Los progenitores llevan años haciéndolo, pero para Meghan es su primera vez. Como dice ella misma: su pérdida de virginidad electoral.

Como republicanos de pro, son de esos que sueltan dinero para las campañas electorales, y más en esta, conocida como la Campaña de los 1000 millones, quieren ver a John McCain ganando y tomando el relevo de George W. Bush. Un poco por su simpatía hacia los republicanos pero un mucho por su odio a Barack Obamaun presidente negro y cuyo segundo nombre es Osama.

Cuál es su sorpresa, sentimiento inicial que desemboca en terror al día siguiente, cuando quien es finalmente elegido con una diferencia de diez votos, voto arriba, voto abajo, Barack Obama, el primer presidente afroamericano de la nación.

Es en este punto cuando Pez Gordo, desde su residencia en Palm Beach, se pone al frente de una potencial conspiración para restablecer el orden político en el país. Para ello convoca a varios colegas con grandes fortunas, algún viejo amigo de muy alto nivel en Washington, un juez y hasta un general de pasado y presente algo difuso y/o oscuro (que se asemeje al coronel Kurtz no da muy buena espina)

Los millonarios donantes del partido están tan alarmados que deciden tomar cartas en el asunto y actuar más pronto que tarde hasta las últimas consecuencias.

Sus maquinaciones son para manipular a la opinión pública, y llegado el momento, el Escriba no tiene familia y bien podría dar su vida por el país, llegarían a actuar directamente contra el gobierno salido de las urnas.

Pez Gordo ve como a su alrededor todo se desmorona. 

Charlotte tiene un problema serio de alcoholismo y decide por su cuenta y riesgo ingresar en una centro de rehabilitación para alcohólicos. Lo que deriva en una posible separación de Pez Gordo. Charlotte lleva desde su boda viviendo la vida de su marido, ya llegó el día en que empiece a vivir la suya.

Pero eso no es todo. Meghan, su hija adolescente, que está terminando sus estudios de secundaria en un elitista colegio privado y preparándose para entrar en la universidad, empieza a cuestionarse si las cosas son como se las han contado o toda su vida es una mentira (Pez Gordo y Charlotte tienen un secreto que sale a relucir en día de fin de año y desmorona la vida que hasta ahora llevaba Meghan)

Que Tony, padrino de Meghan sea gay y su pareja sea un hombre de color, también trastoca la idílica vida de Meghan, y más teniendo en cuenta que Tony es el confidente de Meghan en todo. Su trabajo en la Casa Blanca le ayuda a ello.

La prosa de Homes resulta magistral en la redacción de la historia, y sus rápidos y chispeantes diálogos, cruciales para comprobar que con humor todo se puede tragar. Pero resulta inquietante cómo Homes consigue que la realidad de lo explicado resulte tan perturbadora que se nos hiele la sonrisa en el rostro.

Es evidente que La revelación (que no diremos cuál es, para ello deberéis leer la novela hasta la última línea de su texto) es una gran novela, pero puede que resulte demasiado americana, tanto en su base como en su desarrollo. Tom Wolfe (1930 - 2018)me vino muchas veces a la memoria durante el transcurso de su lectura, pero por suerte el humor es universal y por mala suerte el terror también, así que da igual de donde procedas, reirás y temblarás por igual mientras leas Larevelación. 

Un relato cruel de las filias y las fobias de una sociedad estadounidense que aunque no resulta ser la mayoría, sí es la minoría que ostenta el poder (aunque se diga que éste es del pueblo) la élite blanca con su red de poder.

https://properaparadacultura.blogspot.com/2024/09/la-revelacion-la-revelacio-am-homes.html