Arribar a la pàgina 369 per trobar el primer moment realment emocionant…
En el fons és molt conservador tot plegat, no? O és que en aquella èpica no podia ser d’una altra manera? El seny és respectar sobre tot les convencions socials.
…
Content d’haver-lo llegit, però no ha estat hg vespecialment satisfactori. Em costa una mica entrar en els personatges d’aquestes dues germanes, mque em semblen massa plans, massa estereotipats i aquesta separació , aquesta polarització entre els dos caràcters d’elles massa fixa i esquemàtica. I això que diuen que elles evolucionen al llarg de la novel.la
Arran de la mort sobtada del pare de família, les germanes Dashwood veuen profundament alterada la seva vida, fins aleshores alegre i despreocupada. Tot d’una queden totalment desemparades i han de marxar de la casa familiar, que ha passat per herencia al seu germanastre. Les dues germanes grans –Elinor, tranquil·la i prudent, i Marianne, impulsiva i romàntica—s’enamoraran i experimentaran doloroses decepcions, pero el seu patiment les ajudarà a comprendre’s millor, i a descobrir que, per ser realment felices, el seny ha de deixar pas al sentiment i el sentiment ha de cedir davant el seny. Aquesta es, sens dubte, una de les grans novel·les de Jane Austen (1775-1817) i de la historia de la literatura universal. https://vienaedicions.com/book/seny-i-sentiment
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada