El refugi del temps de Georgui Gospodínov

El començo encuriosit i com a continuació de l’anterior, el que és posterior de fet  de Gospodìnov. Al final em cansa i, com em passa sovint, els últims capítols són una diagonal ràpida.

El seu autor, el búlgar Georgi Gospodinov recrea una clínica d’Alzheimer que decideix recrear un temps anterior perquè els pacients s’hi trobin més bé, la qual cosa produeix l’enveja immediata de molts ciutadans sans que prefereixen apuntar-s’hi per fugir del present. I diu el seu creador: “Això que he creat no és un xou, deia en Gaustí. I en qualsevol cas, no és El xou de Truman, ni Good bye, Lenin!, ni Retorn al futur (en alguna banda, els seus crítics havien intentat fer córrer aquestes idees)”. https://www.eltemps.cat/article/60236/les-vides-matrix-a-el-refugi-del-temps-i-la-imatge-incessant