Originalíssim. Interessantíssim des del punt de vista literari per aquest mosaic de narradors, aquest doble mosaic: els fantasmes que poblen el cementiri on enterren el fill de Lincoln i els ficcionats testimonis reals i biògrafs del president.
https://edicions1984.wordpress.com/2018/04/04/lincoln-al-bardo-la-sorprenent-primera-novella-dun-dels-escriptors-mes-reconeguts-i-influents-de-la-seva-generacio/:
Febrer de 1862. La guerra de Secessió fa menys d’un any que dura, però ja comença a ser sagnant. Mentrestant, Willie Lincoln, l’estimat fill d’onze anys del president, és a la Casa Blanca, greument malalt. Malgrat que semblava que havia de recuperar-se, al cap de pocs dies mor i traslladen el seu cos a un cementiri de Georgetown. Els diaris de l’època informen que el president Lincoln, desfet pel dolor, ha visitat diverses vegades la cripta del seu fill per abraçar-lo.
A partir d’aquest fet històric, George Saunders basteix una història inoblidable sobre l’amor i la pèrdua que s’endinsa en un regne sobrenatural alhora hilarant i terrorífic. I és en aquest bardo —l’estat de transició entre la mort i la reencarnació segons la tradició tibetana— que Willie Lincoln, envoltat de fantasmes que es mofen i es planyen de la vida que han deixat enrere, haurà de lliurar una monumental batalla sorgida del fons de la seva pròpia ànima.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada