Maria Antonieta, de Stefan Zweig

Zweig és un gran biògraf, no cal que ho digui jo, però el personatge m’interessa menys que d’altres que li havia llegit, Fouché, Maria Estuard.. Però bona lectura, si, i els moments de la Revolució ajuden a entendre-la millor que segons quins llibres d’història. I els passatges de la Cort de Versalles em porten a Lully, Rameau, les òperes-ballet…

María Antonieta nació en Viena en 1755, hija del emperador austríaco Francisco I y de María Teresa. En mayo de 1770 contrajo matrimonio, cuando tenía catorce años, con Luis XVI de Francia. De nuevo la destreza de Stefan Zweig para el retrato y su finísima comprensión del alma humana se unen para dibujar un cuadro extraordinario de la más famosa víctima de la guillotina: su tormentosa llegada a Versalles, la frustración ante la frialdad de su esposo, su apasionado romance con el conde Von Fersen y, finalmente, el caos y el terror que la revolución trajo consigo

https://www.acantilado.es/catalogo/maria-antonieta/

María Antonieta nació en Viena en 1755, hija del emperador austríaco Francisco I y de María Teresa. En mayo de 1770 contrajo matrimonio, cuando tenía catorce años, con Luis XVI de Francia. De nuevo la destreza de Stefan Zweig para el retrato y su finísima comprensión del alma humana se unen para dibujar un cuadro extraordinario de la más famosa víctima de la guillotina: su tormentosa llegada a Versalles, la frustración ante la frialdad de su esposo, su apasionado romance con el conde Von Fersen y, finalmente, el caos y el terror que la revolución trajo consigo.https://tertuliabms.wordpress.com/2022/03/01/maria-antonieta-stefan-zweig/

El verano en que mi madre tuvo los ojos verdes, de Tatiana Tibuleac

Molt bo, una història corprenedora, una relació materno-filial impressionant, la perspectiva  narrativa del fill malalt mental que et sacseja. Un gir de guió molt bo, desvetllat com tants cops a la contraportada. Editors, per què no deixeu que els autors ens sorprenguin en el moment que ells ho han decidit? La narració està feta de ganxos i de giragonses, no  hi interferiu!

La novela cuestiona qué es ser madre fuera de los estereotipos

Amor, odio y piedad en una novela que cuestiona lo que es ser madre fuera de los estereotipos. Tibuleac, que además, es periodista, señaló en una entrevista con Efe el pasado marzo que el hecho de haber informado durante años de asuntos sociales visitando lugares, como los orfanatos, «que nadie querría conocer » le influyó mucho para construir la novela.
«Todo el mundo cree que la novela está relacionada de alguna forma con mi relación con mi madre y no lo es, en absoluto. De hecho, no tengo claro la razón por la que lo escribí; es un libro que sucedió, que tuvo lugar», decía.
Y recordó cómo lo escribió en dos meses, sin volver a revisar el texto: «Me sentaba por la mañana, sin moverme, sin comer, como si estuviera abducida». Aunque reconoció que el libro sí tenía algo que ver con el hecho de que ella misma, como madre, se preguntaba en muchas ocasiones si era «una buena madre».

https://efeminista.com/novela-relacion-madre-hijo-ojos-verdes-verano/

El somni de Lucreci , de Martí Domínguez

M'interessa molt, aquesta història de la ciència, quasi sempre molt divulgativa i comprensible, a partir del paper que hi va tenir l'escriptor romà Lucreci i la seva filosofia materialista, la seva poesia materialista(!)

Epicur, Botticelli, Galileu, Darwin , E. O. Wilson... 

Martí Domínguez ret tribut al poeta Titus Lucretius Caro, que un segle abans de Crist va escriure De rerum natura (‘Sobre la naturalesa’), un poema enciclopèdic que combina la bellesa de la forma i el contingut científic. Precursor de levolucionisme, el text destil·la un ateisme incisiu que va ser silenciat per lEsglésia durant segles. El somni de Lucreci narra precisament la redescoberta del poeta romà a principis del segle XV, quan es va recuperarla darrera còpia del text en un remot monestir alemany, una troballa que va impressionar els pensadors del Renaixement i de la Il·lustració i que va influir en levolucionisme darwinista. Martí Domínguez destaca la vigència de lobra de Lucreci, que ha impregnat la ciència moderna. Lucreci ja parla del pensament empíric en contraposició amb la superstició, i descriu lhome com un producte de la natura, alliberat dels déus. El somni de Lucreci és un llibre contra el dogmatisme i el fanatisme religiós. És un cant a la ciència, al pensament lliurepensador i il·lustrat, i un clam contra la intolerància. Lucreci anima a pensar, i això sempre és necessari.https://www.casadellibro.com/libro-el-somni-de-lucreci/9788475884486/2236374

Apeirogon, de Colum McCann

Me'l deixa l'Edith i està molt bé realment. Fins a la meitat. Després "más de lo mismo". Un jueu i un palestí a qui han assassinat les filles es troben en l'acció política per la pau a Israel. Estructura narrativa curiosa i explicació d'una història de què desconeixia molts vessants com sempre. I això m'agrada. 

En Rami Elhanan i en Bassam Aramin viuen a prop l’un de l’altre però habiten móns completament diferents. En Rami és israelita. En Bassam és palestí. La matrícula del cotxe d’en Rami és groga, la d’en Bassam, verda. En Rami triga un quart d’hora per arribar al West Bank. El mateix viatge, per a en Bassam, dura una hora i mitja. 

Tots dos homes han perdut la filla. La Smadar, filla d’en Rami, tenia tretze anys quan va ser assassinada per un terrorista suïcida en plena zona comercial, mentre passejava amb les seves amigues. L’Albir, filla d’en Bassam, en tenia deu el dia que va morir assassinada per una bala d’un policia fronterer davant de l’escola. I, contra tot pronòstic, aquests dos homes es fan amics i decideixen posar el seu dol al servei de la pau.

Apeirògon és una novel·la extraordinària i impactant, narrada en mil i una vinyetes curtes i punyents que sovint agafen volada cinematogràfica, i ressegueix la vida d’en Rami i en Bassam, i la improbable amistat que els uneix, alhora que ens parla de l’experiència de creuar un punt de control a la carretera, de sobreviure a la presó, de les migracions dels ocells i de les marques de les bales, entre moltes altres coses. Una lectura poderosa i reveladora, una història alhora íntima i col·lectiva, commovedora i plena d’esperança.

https://www.laltraeditorial.cat/llibre/apeirogon/

Carol; El médico de Budapest; El procés, d'Orson Wells (selecció Filmin gener)

https://www.filmin.es/pelicula/carol?origin=searcher&origin-type=secondary

Una joven de 20 años, Therese Belivet (Rooney Mara), trabaja en unos grandes almacenes de Manhattan y sueña con una vida más plena cuando conoce a Carol (Cate Blanchett), una mujer seductora atrapada en un matrimonio de conveniencia sin amor. Cuando surge la inmediata e irremediable atracción entre ellas, la inocencia de su primer encuentro se atenúa y su conexión se vuelve incontrolable. Mientras Carol se libera de las ligaduras del matrimonio, su esposo (Kyle Chandler) pone en duda su competencia como madre cuando su relación con Therese y su estrecha amistad con su mejor amiga Abby (Sarah Paulson) sale a la luz. Carol abandonara la comodidad de su casa para huir con Therese, en un viaje de auto-descubrimiento y liberación.

https://www.filmin.es/pelicula/el-medico-de-budapest?origin=searcher&origin-type=primary

Un reconocido cardiólogo deja su trabajo en Budapest y vuelve a su pueblo natal a orillas del Danubio para ejercer de médico de familia igual que hiciera su padre años atrás. Allí, tras reencontrarse con viejos amigos y conocidos, empieza a ganarse el respeto de la comunidad hasta que sale a la luz un secreto de su pasado.

Basada en la novela inacabada de Franz Kafka Joseph K. se despierta encontrando a la policía en su habitación. Le dicen que debe ir a un juicio, pero no le informan de lo que ha sido acusado. Para averiguar el motivo de su acusación y protestar por su inocencia, intenta ver lo que hay detrás del sistema judicial. Pero dado que sus averiguaciones no dan frutos, parece no haber escapatoria para él en esta pesadilla kafkiana.

https://www.filmin.es/pelicula/el-proceso-1962?origin=searcher&origin-type=secondary

Sonita, Beyond the visible - Hilma af Klimt

 https://www.filmin.cat/

https://www.youtube.com/watch?v=UGw9sAxhXXw

Junil a la terra dels bàrbars, de Joan Lluís-Lluís

M’ho passo bé i me l’empasso ràpid, molt ràpid. Però no em sembla gaire més que una bona novel·la juvenil, un típic viatge iniciàtic que podria donar molt més de sí, tant com a novel·la d’aventures , com a novel·la més reflexiva sobre l’esclavatge, sobre la tensió romans-bàrbars, sobre la literatura, la oralitat… M’imagino una bona saga de la Laura Gallego per a nois d’ESO. (I quasi de 6è de Prinària)

En primer lloc, el que atrau de Junil a les terres dels bàrbars, ambientada a l’Imperi Romà de l’emperador August, al començament de l’era cristiana, és el to de rondalla, o de conte oral i meravellós, com si fos un mestre de l’artifici de la simplicitat nítida, que Joan-Lluís Lluís (Perpinyà, 1963) sap mantenir encès al llarg de la novel·la sense caure en cap moment en el parany de fer arqueologia folklòrica. (El País)

Joan-Lluís Lluís no consigue hacer siempre verosímil una época tan remota y unos personajes cuya mirada ingenua recuerdan al buen salvaje de Rousseau. Lo que pesa en la novela, que al fin y al cabo es de aventuras con un desenlace claro, es la capacidad narrativa del escritor https://www.elperiodico.com/es/ocio-y-cultura/20210907/critica-junil-a-les-terres-dels-barbars-joan-lluis-lluis-12050571

https://youtu.be/b2AVYW1XrrM

Gent normal, de Sally Rooney

Està bé llegir-lo després del Mishima. La iniciació en l’amor i el sexe, amb una diferència  de 70 anys i milers de kilòmetres no només geogràfics sinó també culturals. Com m’agrada el començament, l’amor dels millenials, en diuen. A lo vulgar serien dos “follamigos”, no? La traducció en diu amics-amb-drets Contradiccions socioeconòmiques interessants barrejades amb la contradicció de rols de gènere. Ella, encantadora!

...

Sí m'ha agradat molt! "He acabat Gent normal i m'ha semblat sublim! Personatges de carn i ossos que emocionen i fan patir a part de lliçó magnífica sobre la psicosociologia amorosa actual. Quin plaer!"

L'han feta en sèrie, no sé si tinc ganes de veure-la. M'he fet tan meus aquests dos!

En Connell i la Marianne han crescut al mateix poble de l’interior d’Irlanda, però en realitat provenen de dos mons molt diferents. La Marianne és una noia orgullosa, inadaptada i solitària. En Connell és un dels nois més populars de l’institut. També és el fill de la dona de fer feines de la mansió on viu la Marianne. Quan, tot i les diferències socials, sorgeix entre ells una connexió especial, provaran de mantenir-la oculta.
Gent normal és una història delicada sobre com una persona pot transformar la vida d’una altra. És també una novel·la contundent sobre la incomunicació, sobre com ens sentim, sobre com necessitem els altres per ser qui som i, sobretot,
quines relacions de poder i domini s’estableixen dins les relacions amoroses. És irònica i seductora, perspicaç i atrevida.
https://periscopi.cat/llibre/antipoda/gent-normal

La percepció de l’amor que se’n desprèn no és com en els antics mites –com ara Tristany i Isolda– d’un amor etern sinó un amor imperfecte, intermitent –ara entro, ara surto–, igualitari, fluctuant, dialèctic, tendre, en què l'enamorada és capaç d’admetre que el seu company pot viatjar als Estats Units per seguir un curs de creació, i ella, mentrestant, restar a Anglaterra. La vida encara és prou ampla per a tot, i més. La volatilitat juvenil.

Aquest desenllaç, obert, de via ampla, és una de les felices obertures de les tensions de la novel·la, que és un desplegament d’arguments, raons i conductes. Ara bé, l’obra conté un fons amarg, de gelatina, fluida, inquietant, de què la narradora s’enlaira amb un escreix d’intel·ligència verbal treballada en els debats orals universitaris.

https://www.laveudelsllibres.cat/noticia/46235/conversio-i-amor-a-la-irlanda-contemporania-gent-normal-de-sally-rooney

Confessions d’una màscara, de Yukio Mishima

Està (va) boig, és clar. Però que bonic aquest duel entre l'amor i el desamor, l'hetero i l'homosexualitat, el desig de viure i el desig de morir...

 

Dins les fèrries i immutables estructures tradicionals del Japó dels anys trenta i quaranta del segle passat, amb la guerra de rerefons, en Koo-chan, un jove esmerlit i malaltís (alter ego de l’autor), s’inicia en la vida i descobreix que els impulsos que el mouen són ben diferents dels de la resta dels joves de la seva edat: les noies no li fan ni fred ni calor; l’olor de suor dels cepats portadors d’excrements i els pantalons arrapats dels xicots que fan gimnàstica l’esperonen d’allò més en la seva descoberta del sexe, i, per acabar-ho d’adobar, sent una fascinació irrefrenable pels vessaments de sang i per la mort. Per sobreviure li cal una màscara, una màscara que, en massa èpoques fosques de la història, ha permès camuflar, al Japó i a tot arreu, el jo veritable de moltes persones. http://www.adesiaraeditorial.cat/ficha.aspx?cod=ACI000082

Vídeo sobre Mishima i el seu suïcidi

https://youtu.be/mi2dmoNL5_Y

Els angles morts, de Borja Baguñà

Cal reconèixer que no s'assembla en res al que hagi llegit fins ara. Un devessall de... de què? De literatura? De conceptes? D'humanitat? La gràcia és que total són un professor de literatura de la UB i una ginecòloga de Can Ruti. Si fos per l'argument realment ni m'hi hauria acostat...  Però he de reconèixer estones llargues de gran plaer lector!

Quan el seu rival s’emporta la plaça de catedràtic que tant desitjava, en Morella s’adona que necessita una idea per posar-se a escriure i fer avançar la seva carrera estancada. Durant la guàrdia de la Nit de Nadal, la Sesé, la seva dona, una ginecòloga saturnina, viu una experiència per a la qual no estava preparada. I mentrestant, l’Olof, l’ultranebot, fill d’un germà genial i inaguantable, arriba a Barcelona per passar-hi uns mesos.
https://periscopi.cat/escafandre/els-angles-morts

Després de deu anys sense publicar ficció, Borja Bagunyà (1982) trenca el silenci i torna per la porta gran amb la seva primera novel·la, Els angles morts. Edicions del Periscopi l’ha editat i ja la podem imaginar en una prestatgeria idònia pel cas, en la que s’acompanyaria d’altres llibres del mateix catàleg i de la mateixa talla, com el Solenoide de Cărtărescu, novel·la protagonitzada per un professor de literatura però de tarannà molt diferent al de Morella, el protagonista de la seva novel·la, o bé L’escombra del sistema, de David Foster Wallace, de qui l’autor emula la lucidesa autoconscient i els parèntesis quilomètrics. (entrevista a Borja Bagunyà):
https://www.nuvol.com/llibres/borja-bagunya-tota-mirada-es-politica-159535

Per què ser feliç quan podries ser normal?, de Jeanette Winterson

No m'havia agradat Frankisstein però aquestes memòries de la Jeanette Winterson dibuixen un personatge  molt interessant i una peripècia vital que enganxa. I que va in crescendo amb la història de com una dona feta i dreta, escriptora d'èxit, es veu dominada i obstaculitzada en el seu progrés vital pel fet de l'adopció i per la necessitat de resoldre'l i enrendre'l: una cosa que sempre se m'ha fet llunyana i difícil de comprendre i  que, en aquest llibre m'ha colpit.

Quan la jove Jeanette Winterson va confessar a la seva mare adoptiva que s’havia enamorat d’una noia va rebre una resposta que la marcaria per sempre més: «Per què ser feliç quan podries ser normal?». Aquesta és la història d’una dona que no es rendeix. La història d’un esperit lliure que es va refugiar en els llibres i en la recerca de l’afecte per sobreviure en un món que no acceptava la seva manera de viure.
https://periscopi.cat/llibre/astrolabi/per-que-ser-felic

Per què ser feliç quan podries ser normal? (Why be Happy if you could be normal?), de Jeanette Winterson, publicat per Edicions del Periscopi, en traducció de Dolors Udina, és un d’aquests (beneïts) llibres als quals qualsevol intent (maldestre) de qualificació o de catalogació li resultaria perjudicial.

Perjudicial perquè, per força, en voler-lo encaixar, en forçar-ne l’encaix, l’enxiquiria.

https://racodelaparaula.cat/2021/10/11/per-que-ser-felic-jeanette-winterson/#ixzz7GoUbx2ob

Adolescencia en Barcelona, de Laura Freixas

 Clar, m'ho passo bomba, passejant pel carrer Balmes, el Liceu Francès, la facultat de Dret... El meu món dels anys 70. I la Laura escriu bé. I aquesta coberta és brutal!

Després la truco i parlo amb ella. Em fa gràcia

Burguesía catalana e inmigrantes castellanos; la adoración de Francia y lo francés; una educación bajo el lema «Tenéis que ser señoras»; la universidad en la época de la muerte de Franco y la revolución sexual? Con Adolescencia en Barcelona hacia 1970 Laura Freixas hace un relato irónicamente ingenuo, que oscila entre la memoria y la confesión, y que trasciende lo personal para convertirse en espejo de la realidad y el deseo de toda una generación.

https://www.laie.es/es/libro/adolescencia-en-barcelona-hacia-1970/9788423339662/738397

Va, un trosset:

 https://www.laurafreixas.com/extractos/De_Adolescencia.pdf

Zipper i el seu pare, de Joseph Roth

Publicada el 1928 és una bona mostra del talent de Joseph Roth en l'art narratiu i el dibuix de personatges. En Zipper pare és un home que somia amb una posició que no té i que paga els seus fracassos amb els fills, sobretot amb l'Arnold, de qui espera un futur brillant i una vida plena de triomfs. La realitat, però, distarà molt d'aquestes esperances i el resultat serà una relació plena de desavinences i retrets.

https://www.nollegiu.com/cat/libro/zipper-i-el-seu-pare_54341

Les descripcions de les tardes als cafès —els mateixos que freqüentava Roth— mostren l’ambient cultural dels anys vint, ple d’artistes, escriptors, músics i curiosos com l’Arnold. Quan el jove s’enamora, la seva vida esclata: deixa el seu lloc de funcionari que tant d’esforç li va costar al seu pare, ho abandona tot i persegueix Erna Wilder, una actriu de teatre que acabarà fent el salt al cinema. A partir d’aleshores comença el seu calvari: la dona necessita veure’l patir i l’utilitza. Finalment, es refugia a l’únic que li queda: la música, una afició d’infantesa, promocionada pel seu pare. Només la música li permetrà ser feliç.

https://www.nuvol.com/llibres/la-forca-del-desti-a-obra-de-j-roth-178577

Bajo los cielos de Alice, Anette (Filmin desembre 21

En la década de 1950, Alice deja las montañas y la soleada Suiza por las vibrantes costas de Beirut, en el Líbano. No sabe que allí se enamorará perdidamente de Joseph, un excéntrico astrofísico que quiere lanzar al país a la carrera espacial. Alice pronto encaja entre su grupo de amigos y familiares, pero tras años de felicidad, la amenaza de la guerra se cierne sobre este particular Jardín del Edén que han construído juntos.

https://www.filmin.es/pelicula/bajo-los-cielos-del-libano

La trama se sitúa en Los Ángeles, en la actualidad. Henry es un monologuista cómico de humor incisivo. Ann, una cantante de renombre internacional. Centro de todas las miradas, juntos forman una pareja feliz rodeada de glamour. El nacimiento de su primogénita, Annette, una niña misteriosa con un destino excepcional, les cambiará la vida. https://www.filmin.es/pelicula/annette

Ahir, d’Agota Kristof

 Doncs, mira resulta que ja me l'havia llegit i no me'n recordava. Fins al final. I res. 

En Sandor és un exiliat solitari i gairebé sense amics. Els dissabtes va a casa de la Yolande: «Ella cuina i jo porto el vi. No hi ha amor entre nosaltres». En Sandor no sap si treballa per viure o viu per treballar i, el poc temps lliure que li queda, el passa escrivint i somiant en una altra vida, la d'un gran escriptor. I també pensa en la Line, la dona perfecta. Un matí, a l'autobús que el porta a la feina, apareix la Line en carn i ossos; no la seva invenció idealitzada, sinó la de debò, que torna com un fantasma de la infantesa. Ahir és un conte de fades sòrdid, en què la prosa seca i austera d'Agota Kristof és el vehicle per a la fragilitat d'uns anhels més propers al somni que a la realitat.https://www.grup62.cat/llibre-ahir/108001

La senyora Agota escriu una novel·la on el protagonista, Sandor Lester, de petit assassina els pares, o almenys això es pensa i fuig desesperat. Ja de gran i a l’exili, té un treball alienant, obscur i despersonalitzat, està enamorat d’un impossible i aplica aquella teoria tan nostrada de: “qui dia passa, any empeny”, per acabar tenint una vida normal i corrent amb dona, no la impossible, fills…https://directe.larepublica.cat/canal/article/15288/ahir-dagota-kristof-15288

Maleeixo el riu del temps, de Pers Petterson

Potser bato el rècord de deixar un llibre estant a prop del final. Potser no es culpa del llibre. No em diu res.

Un home de trenta-set anys agafa el ferri per reunir-se amb la seva mare malalta. La casa on comparteixen uns dies intensos de tardor és la mateixa on estiuejaven abans. Amors incondicionals i somnis d’una vida millor han estat emportats pel riu dels anys; queda, forta com una resclosa, la relació entre una mare vital i el seu fill vulnerable, turmentat i seduït pel Temps. Aquesta és la sisena novel·la de Per Petterson i la primera que se li tradueix al català.

https://clubeditor.cat/llibres/maleeixo-el-riu-del-temps/

Las golondrinas de Kabul, El regreso, la sombra del actor, (Filmin novembre 21)

 

Verano de 1998. Kabul es una ciudad en ruinas ocupada por los Talibanes. Mohsen y Zunaira son dos jóvenes que se han enamorado pese a vivir en un entorno repleto de violencia y miseria. Aunque van sobreviviendo día a día, un acto irresponsable de Mohsen cambiará sus vidas para siempre. https://www.filmin.es/pelicula/las-golondrinas-de-kabul

La vida de dos hermanos se ve sacudida de pronto por la aparición de su padre, que sólo recuerdan por una vieja fotografía de hace 10 años. Los niños encuentran respuesta a todas sus preguntas en una remota y desolada isla a la que viajan con él y donde su vida se verá transformada por completo. La agreste belleza de los lagos y bosques del norte de Rusia añade una peculiar dimensión a este revelador drama humano. https://www.filmin.es/pelicula/el-regreso

Inglaterra, II Guerra Mundial (1939-1945). Un decadente actor shakesperiano y su ayudante mantienen una extraña relación que oscila entre la devoción y el resentimiento. El actor, entregado en cuerpo y alma a su profesión, vive obsesionado por mantener en pie su compañía pese a todas las dificultades. Su ayudante, que es también un apasionado del teatro, vive a merced de las delirantes exigencias del actor. Los bombardeos alemanes contra Inglaterra sirven de telón de fondo a esta historia. https://www.filmin.es/pelicula/la-sombra-del-actor-the-dresser

L’altra banda de la muntanya, de Minaa Salami

Molt suggerent, m’interessa molt. Però penso que els camins que descriu cap al futur són massa metafòrics. Ens diu com són, com han de ser, (trencadors, contraculturals, empoderadors, emotius, poètics, alegres, globals…) però no ens diu on s’agafen aquests camins, ni ens facilita la brúixola… Sí, ho sento: volem receptes, ja n’estem farts de preguntes.

 

Si durant segles només l’imperialisme i el patriarcat occidental ens han explicat el món, quantes formes valuoses i necessàries d’entendre’l ens han amagat? Què hi ha més enllà del racisme i el masclisme eurocèntric que ha colonitzat i dominat el planeta? Quin coneixement hi ha a l’altra banda de la muntanya? L’autora del premiat blog MsAfropolitan, Minna Salami, obre aquests interrogants en aquest llibre inspirador que explora qüestions centrals de la nostra societat com ara el feminisme, l’empoderament, el racisme o la descolonització, a més de l’art, la filosofia, la sexualitat, la mitologia africana o la cultura popular.k

El resultat és un mosaic d’assajos escrits amb la naturalitat d’una narradora d’històries. Una nova i potent veu literària que ens ofereix una alenada d’esperança en un món en crisi, a partir del diàleg entre la saviesa de les cultures ancestrals i els moviments emancipadors contemporanis. https://sembrallibres.com/llibres/laltra-banda-de-la-muntanya/

https://youtu.be/dnoUtxjD1Bo

Un amor al alba, d'Élisabeth Barillé

Anna Ajmàtova i Amedeo Modigliani que coincideixen a París. Un amor ocult, un amor etern...

...De aquel encuentro fortuito y definitivo surge Un amor al alba: un fabuloso recorrido por las biografías de dos de los personajes más fascinantes del siglo XX y por el París de principios de ese siglo, lugar de reinvención, propiciadora y mítica capital de la tentación.http://www.editorialperiferica.com/?s=catalogo&l=267

L'imperi del dolor, de Patrick Radden Keefe

"llibre esplèndid sobre la crisi dels opioides als USA i la nissaga, els Sackler, que en va ser responsable. Les farmacèutiques, els metges, els jutges, les institucions, els artistes… Noms i cogoms per al #capitalisme salvatge #pensoenlarcadi"

En aquesta obra, Keefe, l’escriptor informat, passa factura a les tres generacions que conformen el clan Sackler, conegut per les seves contribucions filantròpiques a museus i a institucions acadèmiques. Ara bé, darrere d’aquesta solidaritat magnànima i darrere d’aquest nom de prestigi, s’hi amaga un cas d’avarícia compulsiva i corrupció encoberta pel sistema mèdic, que ha arruïnat la vida de milers de persones.
Amb moltes fonts al darrere i amb una prosa cristal·lina que sembla posar transparència i llum a tant secretisme empresarial, Keefe responsabilitza a aquesta família aparentment honrada d’haver provocat una crisi social sense precedents als Estats Units a través de l’OxyContin, l’analgèsic supervendes comercialitzat expansivament per Purdue Pharma, la principal empresa dels Sackler.

(...)

https://www.nuvol.com/llibres/setembre-el-dolor-es-imperi-mes-ric-damerica-200466