El subhastador, de Joan Samson

Me’l llegeixo perquè en sento la recomanació a la ràdio i em ve de gust una lectura de pura ficció. I respon força a les expectatives.

Els Moore viuen a Harlowe, un petit poble de grangers a New Hampshire. En aquesta localitat tranquil·la i tradicional aterra Perly Dunsmore, un foraster carismàtic decidit a organitzar subhastes benèfiques amb les donacions dels veïns. A canvi, invertirà els guanys a posar més agents de policia i millorar la seguretat del poble. Al principi la família Moore ho acceptarà de bon grat, però de mica en mica aniran apareixent tibantors i desconfiances entre els habitants de Harlowe, que veuran com el dia a dia se’ls omple d’una tensió cada cop més difícil de sostenir. Joan Samson denuncia amb cruesa i contundència la manera com l’especulació devasta i perverteix el món rural. https://editorialmalesherbes.com/cataleg/el-subhastador

Filmin juny

 La casa del tejado rojo de Yogi Yamada, Yahttps://www.filmin.es/pelicula/la-casa-del-tejado-rojo

Cuento de otoño d’Eric Rohmer https://www.filmin.es/pelicula/cuento-de-otono

Hive (El rusc), de Blerta Bascholli  https://www.filmin.es/pelicula/hive-colmena

Living , d’Oliver Hermanus https://www.filmin.es/pelicula/living

La Història dels vertebrats, de Mar Garcia

Me l'empasso a Vimbodí amb dos dies. La vivència a de la crisi psicologica postpart d'aquesta diputada dels comuns. La.biografia del moment alterada amb la història de la bogeria puerperal des d'una perspectiva feminista. M'emociona.

novel·la sobre salut mental i maternitat en què una diputada pateix depressió postpart. Un viatge per ferides personals i lluites universals mitjançant l'art i la literatura.

El que hauria d'haver estat el dia més feliç a la vida de la narradora d'aquesta novel·la es converteix en l'inici d'una història de bogeria. L'ansietat se n'apodera i el pes del món cau sobre les seves espatlles per partida doble: ha de cuidar els seus bessons nounats i donar veu política als que han confiat en ella.

Aquesta història indaga en una ferida personal per connectar amb lluites universals, i esdevé un viatge a través de l'art, la literatura, la mitologia i la història de la medicina. Amb mestria, Mar García Puig converteix l'experiència personal en un relat que ens parla de totes les dones que alguna vegada han sentit que el seny les abandonava i de tots els homes que les han silenciat, emparats per segles de ciència, mites i política.

«El 20 de desembre de 2015 em vaig convertir en mare i vaig embogir. [...] Al capvespre, mentre jo comptava contraccions a la sala de dilatacions, el país comptava escons. I tots dos comptes confluïren en una nova vida per a mi, perquè un d'aquests escons acabaria sent meu. El mateix dia del naixement dels meus fills, em vaig convertir en diputada al Congrés».

Els haiducs, de Panait Istrati

Històries senzilles, cada una com un conte, que aquesta bandolers romanesos expliquen a la vora del foc dins la cova que els fa d’amagatall  dels motius que els porten  a afegir-se a la lluita .

Un haiduc és un tipus d'infanteria irregular que es troba al centre i parts del sud-est d'Europa, des de principis del segle XVII fins a mitjans del segle xix. Tenen reputacions que van des de bandits fins a lluitadors per la llibertat, depenent del temps, el lloc i els seus enemics.

A les terres europees de l'Imperi Otomà, el terme hajduk s'utilitzava per descriure els bandits i bandolers dels Balcans, mentre que a l'Europa central per als eslaus occidentals, hongaresos, romanesos i alemanys s'utilitzava per referir-se als proscrits que protegien els cristians d'accions provocadores. pels otomans. Al segle XVII es van establir fermament als Balcans otomans, a causa de l'augment dels impostos, les victòries cristianes contra els otomans i una disminució general de la seguretat. Les bandes d'haiduc comptaven principalment amb cent homes cadascuna, amb una jerarquia ferma sota un líder. Van apuntar als representants otomans i als rics, principalment turcs rics, per saqueig o càstig als otomans opressors, o venjança o una combinació de tot.^[1] https://ca.wikipedia.org/wiki/Haiduc

El ritme de Harlem, de Colson Whitehead

 Whitehead és molt bo. El personatge creix de quina maneera i l’ambient dels anys 50 en aquell mític Harlem que ens espantava només de sentir-ne el nom! hi és descrit de manera sensacional.

En Ray Carney és un comerciant honest que té una botiga de mobles barats a Harlem. La seva dona està embarassada i sembla que la vida els somriu. Però quan l’economia comença a fer figa, el cosí d’en Ray li demana ajuda per atracar l’històric Hotel Theresa. Serà llavors quan es veurà envoltat de criminals d’alta volada i s’haurà d’enfrontar a un conflicte intern violent: qui és ell? El pare de família honrat o un delinqüent emmascarat? Com podrà salvar el seu cosí i, al mateix temps, mantenir la reputació?

El ritme de Harlem és un drama moral i alhora una novel·la policíaca. És també un llibre trepidant sobre la raça i el poder. I sobretot és una carta d’amor a un barri, Harlem, ple de personatges originals que brillen amb llum pròpia.

https://www.cccb.org/ca/multimedia/videos/colson-whitehead/241645

En aquest món, per un moment som grandiosos, d'Ocean Vuong

Vietnamitaamericà i homosexual pot ser una bona combinació però tot plegat és una mica líric i pretensiós 

https://youtu.be/mcniY9kzAdc

Inquiets, de Linn Ullmann

 

Ell és un prestigiós cineasta suec, un home obsessionat per l’ordre, la puntualitat i el control. Ella és la seva filla, la petita de nou germans, fruit de la relació amb una actriu que havia dirigit, la seva musa. Cada estiu, des que era una nena, ha visitat el seu pare a l’illa llunyana de Fårö, al mar Bàltic.

Ara que ella és una jove escriptora i ell un home gran, projecten fer un llibre sobre la vellesa, la memòria, el llenguatge i la pèrdua. Ella farà les preguntes. Ell les respondrà. La gravadora enregistrarà les converses. Però el declivi físic i mental del pare i finalment la mort deixaran el projecte a mitges.

L’escriptura d’Inquiets s’inicia set anys després, quan Linn Ullmann es revesteix de valor per escoltar les cintes que havien quedat arraconades en una capsa. Atès el caràcter el·líptic i fragmentari d’aquest material, recorre als records d’infància i joventut i recrea una de les nissagues familiars més fascinants del segle xx.

Una combinació perfecta de memòries i ficció a la recerca de les veritats elementals sobre com vivim, estimem, oblidem i envellim.

https://editorialleshores.com/cataleg/inquiets/

1969, d'Eduard Márquez

Un llibre pensat per a en Ramonet Casares i els de la seva generació. Molt interessant, tot i que jo li criticaria la falta de referències documentals, feta expressament ja ho sé però no sé per quin motiu.

En tot cas, un llibre per als que, ignorants, diuen que estem igual que al franquisme.

I 1969 és també el nom de la darrera novel·la d’Eduard Márquez (Barcelona, 1960) que, després d’onze anys de silenci, acaba de publicar a l’Altra Editorial (i a Navona Editorial en llengua castellana). Una novel·la que ja avanço que, a parer meu, fa honor als atributs de singularitat de l’any a què fa referència i que, amb el rigor analític d’un documentari, descriu l’evolució cronològica d’aquells dotze mesos a partir d’una amplíssima mostra de texts oficials –informes de la policia, del govern civil o de capitania–, de texts de les organitzacions que es movien en la clandestinitat, de manuals per a la formació de policies i de la resistència, d’exhortacions episcopals i d’homilies, d’articles de premsa, cartes anònimes de denúncia a les autoritats o declaracions fetes de viva veu per protagonistes d’aquells fets. Ho avanço ara a tall d’aproximació; m’hi estendré més endavant.

 https://www.vilaweb.cat/noticies/1969-eduard-marquez-analisi-joan-josep-isern/

La delicatesse, de David Foenkinos

 Me’l recomana la Marga a la seva llibreria d’Alella i em sembla fluix, sense ganxo. Un aire de pel·lícula barata, que és el que després en van fer. Sempre m’agrada notar que puc llegir en francès amb força fluïdesa, però.

Nathalie es una mujer afortunada. Felizmente casada con François, pasa los días rodeada de risas y libros. Un día la pena llama a su puerta: François muere inesperadamente. Nathalie languidece entonces entre las paredes de su casa y se vuelca en la oficina. Pero justo cuando ha dejado de creer en la magia de la vida, ésta vuelve a sorprenderla y revelarse en su forma más maravillosa. 

Filmin maig

Wakefield (sèrie)

Jo. Daniel Blake

Sherwood (sèrie)

Sorry, we missed you

Varsovia, 83 (sèrie)

Fortuna

Cuentos de la luna pálida

Vida y muerte en un almacén

Retrat de matrimoni, de Maggie O’Farrell

 Un O’Farrell fluixet. Una història que no m’enganxa.

Plena de l’esperit i l’energia amb què Maggie O’Farrell va il·luminar la història shakespeariana de Hamnet, El retrat de matrimoni ens transporta a la Itàlia del segle XVI. La Lucrezia, tercera filla del poderós duc de Mèdici, és una noia discreta i independent que creix feliç a l’ombra dels seus germans, lliure per observar els tresors de palau, explorar els passadissos secrets i espiar feines i converses clandestines. Li agrada aprendre coses, pintar i mirar les musaranyes, i no acaba d’encaixar en el paper de duquessa, ni tampoc en les expectatives de la família. Però quan la seva germana gran, que està promesa amb fill del duc de Ferrara, emmalalteix i es mor, la plàcida existència de la Lucrezia quedarà sacsejada per sempre: amb només quinze anys es veurà arrossegada a una nova vida a Ferrara amb el seu marit, Alfonso, que és un misteri per a ella. El retrat de matrimoni, una novel·la potent i evocadora, explora la fina membrana que separa la vida de la mort, un dels temes centrals de l’obra d’O’Farrell, i ofereix el retrat inoblidable d’una dona molt jove, castigada per ser diferent, que lluita per la seva supervivència.

Demà, i demà, i demà

Em recorda La gent normal. Les amistats entre la gent jove d'avui en dia. D'aquests llibres, pocs, que em provoquen passió pels personatges, que me'ls faig amics. Potser perquè el tema de l'amistat sense sexe m'agrada especialment, perquè destrossa i estripa els mites sobre l'amor. I el fons dels videojocs m'ho acaba de fer simpàtic

Des de ben petits, en Sam i la Sadie comparteixen l’afició pels videojocs. Allà hi experimenten la llibertat i l’alegria que els manca al món real, on senten que no acaben d’encaixar. Quan es retroben anys més tard, decideixen apostar pels seus somnis i viure de la creació d’aquests universos fantàstics i imaginaris sense preveure, però, que ben aviat s’enfrontaran a un èxit imprevist i imparable que posarà en dubte la naturalesa de la seva relació. Aquesta és la història dels mons que construeixen els dos amics, perfectes però irreals, i també de la impossibilitat per adaptar-se a la ferocitat del que comporta el triomf: els diners, la fama, les identitats qüestionades i la tragèdia

 https://periscopi.cat/llibre/antipoda/dema-i-dema-i-dema

Demà, i demà, i demà té un grapat d’ingredients que, quan es combinen bé, poden garantir una certa popularitat: una complexitat assequible, amb una estructura que no és en tot moment previsible i lineal, però que només té unes poques giragonses fàcils de seguir; un fons agredolç d’humanitat en què la tendresa s’imposa sempre a la mala fe; una ferida existencial neta, sense la infecció del nihilisme ni del sarcasme; un afany explícit per estar al costat correcte de la història en termes ètics i ideològics –la manera com Zevin aborda les qüestions de classe, de gènere i de raça és extremadament curosa, entre la pedagogia íntima i l’estratègia sociocultural–; una vaga familiaritat amb altres novel·les i autors (Nick Hornby, Michael Chabon), una mica renovats i posats al dia, fins al punt de transmetre una sensació de déjà vu intel·ligent, honest i refinat...

https://llegim.ara.cat/critiques-literaries/videojocs-vida-dema-dema-dema-gabrielle-zevin_1_4650374.html

Les muses, de Jordi Cussà

Comença i em fa dubtar perquè és com una novel·la històrica de les que no em convencen. Després de seguida t'adones de la seva originalitat. No és una genialitat, però passa molt bé.

Està bé de tant en tant llegir un català ric i ben escrit.

La novel·la pòstuma de Jordi Cussà i la millor manera d’acomiadar i celebrar l’autor: llegint-lo en plena forma. Una novel·la coral sobre la pulsió artística que travessa els anys que separen Ramon Llull dels Pink Floyd (passant per Leonardo, Shakespeare, Clara Schumann, Camille Claudel, Antoni Gaudí i un munt de grans artistes més o menys integrats en el cànon). I també és la història d’un escriptor, Virgili Pardal, que malda per acabar una obra inacabable, enganxat a la mateixa droga que comparteixen els protagonistes de la seva novel·la.https://comanegra.com/ca/ficcio/706-jordi-cussa-les-muses.html

https://llegim.ara.cat/actualitat/ultima-novel-jordi-cussa-les-muses-comanegra-pocio-magica_1_4310911.html

Filmin març abril 2

El agua https://www.filmin.es/pelicula/el-agua

Ciudad portuaria https://www.filmin.es/pelicula/ciudad-portuaria

Entendiendo a Ingmar Bergman https://www.filmin.es/pelicula/entendiendo-a-ingmar-bergman

La isla de Bergman https://www.filmin.es/pelicula/la-isla-de-bergman

Pasion https://www.filmin.es/pelicula/pasion

Selftape

Filmin març abril

Lost in translation https://www.filmin.es/pelicula/lost-in-translation?origin=searcher&origin-query=secondary

Espartaco https://www.filmin.es/pelicula/espartaco?origin=searcher&origin-query=primary

Suro https://www.filmin.es/pelicula/suro?origin=searcher&origin-query=primary

Nana https://www.filmin.es/pelicula/nana?origin=searcher&origin-query=primary

Lawrence d Arabia https://www.filmin.es/pelicula/lawrence-de-arabia?origin=searcher&origin-query=primary

El gran Lebowski https://www.filmin.es/pelicula/el-gran-lebowski?origin=searcher&origin-query=primary

As bestas https://www.filmin.es/pelicula/as-bestas?origin=searcher&origin-query=primary

El cartògraf d'absències, de Mia Couto

Un llibre que em regala la Muntsa perquè el te repetit i es revela com una peça interessant sobre la colonització i descolonització de Moçambic

El poeta i professor universitari Diogo Santiago retorna a Beira, la seva ciutat d’infància, per rebre un homenatge mentre s’anuncia l’arribada d’un cicló tropical demolidor. Allà coneix la Liana, una dona misteriosa que resulta ser la neta de l’inspector de la policia secreta que va detenir el pare d’en Diogo fa més de quaranta anys. Junts, s'endinsaran en una investigació per redibuixar la personalitat d’aquesta figura paterna enigmàtica i compromesa. Alhora, la Liana també descobrirà les veritats de la seva pròpia història, marcada per la mort d’una dona en caure al buit.

Mia Couto ens fa navegar entre dues èpoques traumàtiques en què Moçambic va quedar assolat: la guerra de la Independència i la devastació del cicló Idai. Amb una prosa poètica i lírica, l’autor ens convida a un viatge en el temps per preservar la memòria i la història de la seva terra.

https://www.vilaweb.cat/noticies/mia-couto-cartograf-absencies-joc-de-miralls/

El mag, de Colm Toibin

Un novel.lot. M’ho passo molt bé. mann és un personatge de primer nivell i l’obra expliac molt bé les seves múltiples factes: la relació amb les seves obres, la relació amb el nazisme, la eelacio amab la seva familia excepcionl….

Any 1933. Thomas Mann i la seva dona abandonen Alemanya anticipant l’horror del nazisme. Ell és l’escriptor més famós del seu temps, però quins secrets oculta la seva ànima turmentada?

El Mag explica la història d’un home imperfecte i ambivalent. L’home que amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial va situar-se al costat fosc de la història. El pare de sis fills que va amagar la seva homosexualitat. L’escriptor reconegut amb el Premi Nobel que va desertar la pàtria que l’havia inspirat per a no tornar-hi mai.

Amb el preciosisme literari que el caracteritza, Colm Tóibín s’endinsa en la vida íntima de Thomas Mann i desplega la història vibrant i devastadora del segle XX.

https://www.amsterdamllibres.cat/cataleg/el-mag/

Guilleries, de Ferran Garcia

En diuen un western osonec. Comença una mica massa esotèric, però al mig, quan s’inicia l’acció insinuada, agafa un ritme trepidant. M’enganxa del tot.

Taradell, darrers anys del segle XIX. Mentre juga a prop del riu, en Boi descobreix un rastre de sang. Seguir-lo significarà desenterrar el passat i marcarà l’inici d’una aventura que l’obligarà a separar-se de la seva família, amagar-se a dins els esbarzers i fugir de les partides de pistolers que circulen per la Plana. En Boi cavalcarà entre la boira, en un viatge que li permetrà descobrir l’amistat, l’amor, la crueltat i el dolor.

'Guilleries'és un western crepuscular, una novel·la de formació sobre la culpa i la redempció, que celebra la vida en totes les seves manifestacions. Una bellesa que no s’atura davant la violència i la brutalitat més antigues.

Els falsificadors de moneda, d'André Gide

 Més enllà de la polèmica de la traducció del títol és una novel·la molt interessant des del punt de vista literari, no perquè enganxi la trama. Però aqueta multiplicitat de narradors i punts de vista es mostra com un exercici com a mínim curiós.

Esta novela resulta difícil de resumir como consecuencia de la multiplicidad de intrigas y personajes que se mezclan entre sí. La historia central gira en torno a dos personajes: Bernard y Olivier, dos jóvenes estudiantes, y Édouard, un escritor. Bernard realiza el bachillerato y encuentra por azar unas cartas de amor dirigidas a su madre en las que descubre que él mismo es fruto de un amor prohibido entre ella y un antiguo amante. Siente de pronto un gran desprecio por el hombre que le ha criado como su propio padre y llega a la conclusión de que nunca ha sido amado por él. Sin embargo, su padre adoptivo (Albéric Profitendieu) le tiene un cariño especial que sobrepasa al de sus propios hijos biológicos. … https://es.wikipedia.org/wiki/Los_monederos_falsos

Els dos remordiments d'en Monet, de Michel Bernard,