Demà, i demà, i demà

Em recorda La gent normal. Les amistats entre la gent jove d'avui en dia. D'aquests llibres, pocs, que em provoquen passió pels personatges, que me'ls faig amics. Potser perquè el tema de l'amistat sense sexe m'agrada especialment, perquè destrossa i estripa els mites sobre l'amor. I el fons dels videojocs m'ho acaba de fer simpàtic

Des de ben petits, en Sam i la Sadie comparteixen l’afició pels videojocs. Allà hi experimenten la llibertat i l’alegria que els manca al món real, on senten que no acaben d’encaixar. Quan es retroben anys més tard, decideixen apostar pels seus somnis i viure de la creació d’aquests universos fantàstics i imaginaris sense preveure, però, que ben aviat s’enfrontaran a un èxit imprevist i imparable que posarà en dubte la naturalesa de la seva relació. Aquesta és la història dels mons que construeixen els dos amics, perfectes però irreals, i també de la impossibilitat per adaptar-se a la ferocitat del que comporta el triomf: els diners, la fama, les identitats qüestionades i la tragèdia

 https://periscopi.cat/llibre/antipoda/dema-i-dema-i-dema

Demà, i demà, i demà té un grapat d’ingredients que, quan es combinen bé, poden garantir una certa popularitat: una complexitat assequible, amb una estructura que no és en tot moment previsible i lineal, però que només té unes poques giragonses fàcils de seguir; un fons agredolç d’humanitat en què la tendresa s’imposa sempre a la mala fe; una ferida existencial neta, sense la infecció del nihilisme ni del sarcasme; un afany explícit per estar al costat correcte de la història en termes ètics i ideològics –la manera com Zevin aborda les qüestions de classe, de gènere i de raça és extremadament curosa, entre la pedagogia íntima i l’estratègia sociocultural–; una vaga familiaritat amb altres novel·les i autors (Nick Hornby, Michael Chabon), una mica renovats i posats al dia, fins al punt de transmetre una sensació de déjà vu intel·ligent, honest i refinat...

https://llegim.ara.cat/critiques-literaries/videojocs-vida-dema-dema-dema-gabrielle-zevin_1_4650374.html

Les muses, de Jordi Cussà

Comença i em fa dubtar perquè és com una novel·la històrica de les que no em convencen. Després de seguida t'adones de la seva originalitat. No és una genialitat, però passa molt bé.

Està bé de tant en tant llegir un català ric i ben escrit.

La novel·la pòstuma de Jordi Cussà i la millor manera d’acomiadar i celebrar l’autor: llegint-lo en plena forma. Una novel·la coral sobre la pulsió artística que travessa els anys que separen Ramon Llull dels Pink Floyd (passant per Leonardo, Shakespeare, Clara Schumann, Camille Claudel, Antoni Gaudí i un munt de grans artistes més o menys integrats en el cànon). I també és la història d’un escriptor, Virgili Pardal, que malda per acabar una obra inacabable, enganxat a la mateixa droga que comparteixen els protagonistes de la seva novel·la.https://comanegra.com/ca/ficcio/706-jordi-cussa-les-muses.html

https://llegim.ara.cat/actualitat/ultima-novel-jordi-cussa-les-muses-comanegra-pocio-magica_1_4310911.html

Filmin març abril 2

El agua https://www.filmin.es/pelicula/el-agua

Ciudad portuaria https://www.filmin.es/pelicula/ciudad-portuaria

Entendiendo a Ingmar Bergman https://www.filmin.es/pelicula/entendiendo-a-ingmar-bergman

La isla de Bergman https://www.filmin.es/pelicula/la-isla-de-bergman

Pasion https://www.filmin.es/pelicula/pasion

Selftape

Filmin març abril

Lost in translation https://www.filmin.es/pelicula/lost-in-translation?origin=searcher&origin-query=secondary

Espartaco https://www.filmin.es/pelicula/espartaco?origin=searcher&origin-query=primary

Suro https://www.filmin.es/pelicula/suro?origin=searcher&origin-query=primary

Nana https://www.filmin.es/pelicula/nana?origin=searcher&origin-query=primary

Lawrence d Arabia https://www.filmin.es/pelicula/lawrence-de-arabia?origin=searcher&origin-query=primary

El gran Lebowski https://www.filmin.es/pelicula/el-gran-lebowski?origin=searcher&origin-query=primary

As bestas https://www.filmin.es/pelicula/as-bestas?origin=searcher&origin-query=primary

El cartògraf d'absències, de Mia Couto

Un llibre que em regala la Muntsa perquè el te repetit i es revela com una peça interessant sobre la colonització i descolonització de Moçambic

El poeta i professor universitari Diogo Santiago retorna a Beira, la seva ciutat d’infància, per rebre un homenatge mentre s’anuncia l’arribada d’un cicló tropical demolidor. Allà coneix la Liana, una dona misteriosa que resulta ser la neta de l’inspector de la policia secreta que va detenir el pare d’en Diogo fa més de quaranta anys. Junts, s'endinsaran en una investigació per redibuixar la personalitat d’aquesta figura paterna enigmàtica i compromesa. Alhora, la Liana també descobrirà les veritats de la seva pròpia història, marcada per la mort d’una dona en caure al buit.

Mia Couto ens fa navegar entre dues èpoques traumàtiques en què Moçambic va quedar assolat: la guerra de la Independència i la devastació del cicló Idai. Amb una prosa poètica i lírica, l’autor ens convida a un viatge en el temps per preservar la memòria i la història de la seva terra.

https://www.vilaweb.cat/noticies/mia-couto-cartograf-absencies-joc-de-miralls/

El mag, de Colm Toibin

Un novel.lot. M’ho passo molt bé. mann és un personatge de primer nivell i l’obra expliac molt bé les seves múltiples factes: la relació amb les seves obres, la relació amb el nazisme, la eelacio amab la seva familia excepcionl….

Any 1933. Thomas Mann i la seva dona abandonen Alemanya anticipant l’horror del nazisme. Ell és l’escriptor més famós del seu temps, però quins secrets oculta la seva ànima turmentada?

El Mag explica la història d’un home imperfecte i ambivalent. L’home que amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial va situar-se al costat fosc de la història. El pare de sis fills que va amagar la seva homosexualitat. L’escriptor reconegut amb el Premi Nobel que va desertar la pàtria que l’havia inspirat per a no tornar-hi mai.

Amb el preciosisme literari que el caracteritza, Colm Tóibín s’endinsa en la vida íntima de Thomas Mann i desplega la història vibrant i devastadora del segle XX.

https://www.amsterdamllibres.cat/cataleg/el-mag/

Guilleries, de Ferran Garcia

En diuen un western osonec. Comença una mica massa esotèric, però al mig, quan s’inicia l’acció insinuada, agafa un ritme trepidant. M’enganxa del tot.

Taradell, darrers anys del segle XIX. Mentre juga a prop del riu, en Boi descobreix un rastre de sang. Seguir-lo significarà desenterrar el passat i marcarà l’inici d’una aventura que l’obligarà a separar-se de la seva família, amagar-se a dins els esbarzers i fugir de les partides de pistolers que circulen per la Plana. En Boi cavalcarà entre la boira, en un viatge que li permetrà descobrir l’amistat, l’amor, la crueltat i el dolor.

'Guilleries'és un western crepuscular, una novel·la de formació sobre la culpa i la redempció, que celebra la vida en totes les seves manifestacions. Una bellesa que no s’atura davant la violència i la brutalitat més antigues.

Els falsificadors de moneda, d'André Gide

 Més enllà de la polèmica de la traducció del títol és una novel·la molt interessant des del punt de vista literari, no perquè enganxi la trama. Però aqueta multiplicitat de narradors i punts de vista es mostra com un exercici com a mínim curiós.

Esta novela resulta difícil de resumir como consecuencia de la multiplicidad de intrigas y personajes que se mezclan entre sí. La historia central gira en torno a dos personajes: Bernard y Olivier, dos jóvenes estudiantes, y Édouard, un escritor. Bernard realiza el bachillerato y encuentra por azar unas cartas de amor dirigidas a su madre en las que descubre que él mismo es fruto de un amor prohibido entre ella y un antiguo amante. Siente de pronto un gran desprecio por el hombre que le ha criado como su propio padre y llega a la conclusión de que nunca ha sido amado por él. Sin embargo, su padre adoptivo (Albéric Profitendieu) le tiene un cariño especial que sobrepasa al de sus propios hijos biológicos. … https://es.wikipedia.org/wiki/Los_monederos_falsos

Els dos remordiments d'en Monet, de Michel Bernard,

 

Ai, William, de Elizabeth Strout

Una vida són moltes coses. Una parella és el doble de coses i per tant aquí hi ha dolor, separacions, camp ciutat,  família , orígens… El que és curiós aquí és que la cosa se centri en la relació amistosa amb un ex.

Llàstina de recordar tan poc de l'Em dic Lucy Burton.

Però aquesta generació actual de dones novel.listes anglosaxones està molt bé. (La O’Farrell,  la Robinsonn…)

La Lucy Barton, mare de dues filles adultes i vídua des de fa poc, és una escriptora d’èxit que viu a Nova York. Malgrat la seva separació, encara manté l’amistat amb en William, el seu primer marit i confident durant molt de temps. Tot recordant els anys d’universitat, el naixement de les filles, la dolorosa dissolució del seu matrimoni i les vides que van construir amb altres persones, ens endinsem en una relació de dècades tendra i complexa. Ai, William! copsa l’alegria i la tristesa de veure com els fills creixen i fan la seva; de descobrir secrets familiars que alteren tot el que ens pensem que sabem sobre els qui ens envolten, i la manera en què les persones vivim i estimem, contra tot pronòstic. https://www.casadellibro.com/libro-ai-william/9788418858048/12728699

L'altra casa, de Rachel Cusk

 Malgrat la meva crisi com a lector reconec que és un llibre interessant. 

https://llegim.ara.cat/entrevistes/rachel-cusk-una-dona-madura-continua-semblant-obsoleta-altra-casa-feminitat-art_128_4163436.html

M., una escriptora casada, convida un famós pintor a fer una estada creativa al refugi proper a la casa familiar situada a la costa anglesa. Atreta poderosament per les seves pintures, creu que la seva presència podria ajudar-la a aprofundir i aclarir el sentit de la seva pròpia existència. Però a mesura que va avançant l’estiu, llarg i àrid, la presència provocadora de l’artista pertorbarà la calma de la casa i crearà un nou ordre de relacions entre els protagonistes que farà aflorar desitjos i contradiccions ocults i mostrarà la dificultat de ser coherents alhora amb el nostre món intern i les limitacions imposades pel món extern. https://www.casadellibro.com/libro-l-altra-casa/

Filmin febrer

 Philomena https://www.filmin.es/pelicula/philomena 

Vasil https://www.filmin.es/pelicula/vasil 

La tercera esposa https://www.filmin.es/pelicula/la-tercera-esposa 

La peor persona del mundo https://www.filmin.es/pelicula/la-peor-persona-del-mundo

Klondike https://www.filmin.es/pelicula/klondike 

i sèries:

Doctor en Alaska, m'ho estic passant molt bé 

La plus secrète mémoire dee hommes, d Migamed Mbougar Sarr

Una espècie de thriller literari, amb una estructura de nines russes en què es van encavalcant les diverses narracions, les èpoques i els llocs sense que perdis però el fil. Què és la literatura? Qui està condemnat a escriure pot deixar de fer-ho? La literatura pot ser universal? No està mal...

En 2018, Diégane Latyr Faye, jeune écrivain sénégalais, découvre à Paris un livre mythique, paru en 1938 : Le labyrinthe de l’inhumain. On a perdu la trace de son auteur, qualifié en son temps de « Rimbaud nègre », depuis le scandale que déclencha la parution de son texte. Diégane s’engage alors, fasciné, sur la piste du mystérieux T.C. Elimane, se confrontant aux grandes tragédies que sont le colonialisme ou la Shoah. Du Sénégal à la France en passant par l’Argentine, quelle vérité l’attend au centre de ce labyrinthe ? https://www.babelio.com/livres/Mbougar-Sarr-La-plus-secrete-memoire-des-hommes/1332606

Filmin gener

La caza, de Thomas Vinterberg

https://www.filmin.es/pelicula/la-caza

First cow, de Kelly Reichardt

https://www.filmin.es/pelicula/first-cow

El sabor de las cerezas, d'Abbas Kiarostami

https://www.filmin.es/pelicula/el-sabor-de-las-cerezas

Pacifiction, d'Albert Serra

https://www.filmin.es/pelicula/pacifiction

Una historia de amor y de deseo, de Leyla Bouzid

https://www.filmin.es/pelicula/una-historia-de-amor-y-deseo

Que et plori el Tigris, d’Emilienne Malfatto

 Mas de lo mismo. Ja ens ho tenim una mica vist això

La mort s’ha posat en marxa per atènyer una jove sense nom que l’espera. És el seu destí indefugible, el que dicta l’honor. Una mort esperada per tots i cadascun dels membres de la família: la mare, els germans, la cunyada. L’home que estima, colgat sota la runa d’un edifici abatut per una bomba dels aliats a Mossul.

I, enmig de tanta mort, s’eleva la veu impassible del Tigris. Amb una omnisciència ancestral, el riu posa en evidència la destrucció causada per l’home, que va cavant la seva pròpia tomba des dels temps mítics de Guilgameix, amb qui dialoguen les veus interiors dels personatges com si fossin el cor de les tragèdies antigues.

Amb un estil contundent, bell i poètic, Emilienne Malfatto construeix un relat en què es debaten les forces de la vida a l’Iraq actual. Una història de la qual emana un clam universal.https://edicions1984.cat/cataleg/que-et-plori-el-tigris/

Salambo, de Gustave Flaubert

La duquessa de Langeais, de Balzac

Cal valorar els llibres que corres a acabar-te amb ganes de saber el final. I això que pel mig les elucubracions sobre la política francesa i sobre el paper de l'aristocràcia fan molta mandra. I a més aquest món de les passions i els sentiments barrejats amb les normes i les convencions dels salons del parís post-versallesc són difícils de fer lligar amb res de gaire actualitat Podríem dir que, però i potser, que sota de tot això Balzac és un prefeminista, però no saps mai si justifica o denuncia els diferents rols de gènere que s'estableixen en aquest món.

En un recòndit convent de carmelites descalces d’una illa propera a les costes mediterrànies, Armand de Montriveau, general de les guerres napoleòniques, sent, entre el cor de monges, una veu que li és coneguda. És la de la germana Teresa, una veu que esdevé un bàlsam per al cor abrandat del general perquè amaga la bella i fascinant Antoinette de Langeais. Casada amb el duc de Langeais, aquesta dona havia estat la reina de la societat parisenca, i tots els homes sucumbien als seus encants. Tanmateix, enamorada de Montriveau, el matrimoni de conveniència de la duquessa va impedir que l’amor es consumés. ¿Podrà reviure, aquest amor, tant de temps després, o ja serà massa tard? Sigui com vulgui, aquesta novel·la, indubtablement una de les obres mestres de Balzac, encara conserva el misteri i el poder de seducció que ha meravellat diverses generacions de lector

https://edicions1984.cat/cataleg/la-duquessa-de-langeais/

La duquesa de Langeais (1834) ocupa un lugar singular entre la vasta producción de Honoré de Balzac, dentro de la trilogía Historia de los Trece, insertada después en La comedia humana. Representa un acercamiento sereno y riguroso al mundo de la pasión amorosa, en el cual la expresión de lo sentimental está sometida a un control narrativo absoluto y a una alta exigencia formal; la claridad y originalidad de su estructura, además, le conceden una posición única en el Romanticismo tardío, y en los umbrales de la gran narrativa balzaquiana. Enmarcada en el ambiente decadente de la aristocracia del faubourg Saint-Germain, el narrador nos conduce al salón y al tocador de Antoinette, la duquesa de Langeais, donde nos ofrece una detallada descripción de la danza de seducción entre los protagonistas de la novela, ella una joven coqueta que triunfa en los salones aristocráticos, él, Armand de Montriveau, un general con una carrera militar exitosa. En esta trama, el lector se convierte en un voyeur que contempla de cerca escenas de la intimidad de otros, siguiéndolas con una mezcla de mórbido interés y de incomodidad, pero sin posibilidad de abandonar su lectura.

https://www.akal.com/libro/la-duquesa-de-langeais_51679/

Kennedyana, de Vicenç Pagès Jordà

 N'han parlat molt bé. Potser perquè l'autor va morir fa molt poc. Tampoc no veig que aporti gaire.

Kennedyana. La dinastia que va crear la trama perfecta narra la història dels membres de la família Kennedy, que conté unes peripècies que semblen extretes d’un guió d’una sèrie d’èxit. Els fundadors de la saga, emigrants irlandesos que fugien de la fam, arriben en quatre generacions a la Casa Blanca. Però de sobte, el somni s’enfosqueix: JFK és assassinat a trets. En aquesta superproducció, no hi falten tots els arguments eterns d’ençà de la guerra de Troia: l’amor i la mort, la bellesa i la violència, el poder i la pàtria. A la dinastia, tothom hi fa el seu paper i l’interpreta fins al final i les trames i subtrames s’expandeixen per tot el món. Kennedyana concentra tot el que sap i imagina Vicenç Pagès Jordà sobre els Kennedy i en fa un relat apassionant

El fill l del xofer

 M'encanta i m 'estalvia llegir-me el llibre

Durant els anys de la Transició, el periodista Alfons Quintà va esmolar la seva ploma contra el pujolisme emergent en una sèrie d'articles demolidors que exposaven una per una les misèries d'un sistema corrupte. La biografia de Quintà, tanmateix, era molt lluny de ser exemplar. Figura complexa, verinosa i sòrdida, va transitar per les vies de l'esperpent i de la tragèdia per acabar esmunyint-se per una espiral d'excessos, perversitat, manipulació informativa i set de poder.
L'historietista José Pablo García adapta fidelment la cèlebre novel·la basada en fets reals en què Jordi Amat recrea amb rigor la biografia de Quintà. Un viatge tèrbol i inquietant a les clavegueres de la Transició.

https://www.normaeditorial.com/ficha/comic-europeo/el-fill-del-xofer-ed-catala

Feliu Elias, al MNAC

Vigília de Reis. Passeig pel MNAC. Hi ha un Feliu Elias que em crida l’atenció. Els dibuixos molt representatius d’una època, però encara més algunes pintures que em transporten al meu noucentisme, que és el dels mobles i l’esperit de l’avi Ramon i del Carrer Ample. La família era tan noucentista, també la Roca amb la devoció pels clàssics i i l’adoració perCarles Riba.

Després, passejar pel romànic sempre és agradable.