Babel és una pel·lícula dura i incòmoda en molts moments però narrativament molt interessant i amb detalls que et deixen clavat al seient. Tres històries confluents i més o menys paral·leles al Marroc, a Mèxic i al Japó amb un bon Brad Pitt. Un fusell, una noia sord-muda, una immigrant il·legal... D'aquelles pel·lícules que algú pot qualificar de genials mentre algú les qualifica d'insuportables.
2 comentaris:
Realment dura; algunes escenes impressionants/genials. Una història força rodona amb jocs de temps interessants. Diria que li sobren uns minuts: narrativament parlant,una escena o un pla que s'allargassa perd potència. Cert, Martí, que és d'aquelles imprescindibles o bé insuportables. També és d'aquelles que t'agraden més dues hores després de sortir del cinema. I l'endemà... ufff!
Lali
Jorge dijo:
a mí me gustó la historia de la niña japonesa... me pareció la menos truculenta, la menos pretenciosa... la parejita de americanos, como siempre, demasiado guapos, demasiado puestos... se agradecen algunos guiños "políticos" en la historieta de la parejita de yankis (los compañeros de viaje atemorizados y menos solidarios que los moros, la crítica a la arrogancia de los políticos)... regusto a "amores perros" (por lo de las historias entrecruzadas) y a "los tres entierros de Melquíades Estrada (por lo de la estética de frontera, desierto)... pero me gustaron más esas dos, las anteriores, quiero decir... algunas trampas de guión (al cine americano le suele dar igual la verosimilitud)... y una construcción temporal (la dilatación del tiempo en forma de suspense) que a mí, la verdad, más bien me molesta... prefiero un tiempo más contemplativo, más reflexivo... mayor libertad para el espectador...
en fin...
Jorge.
Publica un comentari a l'entrada