diumenge, 31 de desembre de 2006

D'El Greco a Cézanne

Al MNAC pinzellades (i mai tan ben dit) de la millor pintura europea del XVII al XIX. Com sempre, t'atures davant d'algun quadre que et crida l'atenció (aquella noia de mirada riallera , aquell fosc paisatge fluvial on les fulles dels arbres creen una transparència que provoca la mirada atenta, aquell color vi de la façana d'un palau venecià, aquells pagesos baixets i rodonets que ballen i fan gresca, aquell Van Gogh de traços arrodonits, les famoses pomes de Cézanne davant del paper de paret que resulta ser el que ell tenia a casa...) i et trobes pensant que no saps gaire què hi fas palplantat com un estaquirot davant un tros de tela amb colors (mentre al teu voltant alguns fan comentaris pressumptuosos... ) ... però alguns quadres et criden l'atenció i te 'ls mires i penses que alguna cosa deu quedar encara que no sàpigues gaire bé què...
En tot cas l'Art se'm presenta sempre com una incògnita estimulant

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Optimisme i salut pel 2007 des de Badalona.
Jordi

Martí Casares ha dit...

gràcies, Jordi, és una bona combinació.
content de "sentir-te". records