De vegades inacabes llibres amb el convenciment que se te n'ha perdut la qualitat i de vegades és simplement no haver-ne encertat l'època o, sobretot, no haver trobat la continuïtat imprescindible. I de vegades com més curts més impossibles!
Menciono els meus dos últims, doncs (que preciosos són, per cert, els llibres d'Acantilado! potser massa...):
El primer, Una tumba para Boris Davidovich de Danilo Kis . Contes sorprenents i incòmodes on el protagonista és sempre perseguit, castigat, assassinat(?) pel comunisme soviètic (cada un dels contes massa inassolible; en conjunt prenen més sentit).
El segon, El espejo ciego de Joseph Roth , una noia passeja pels parcs vienesos en un sense sentit que se'm fa impenetrable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada