dimarts, 19 de juny del 2007

pactes



Sento i llegeixo molta gent que critica la política de pactes que s'ha dut a terme després de les darreres eleccions municipals. Per a molts els pactes són l'expressió d'allò més dolent que té la política en general i la conseqüència en concret d'una llei electoral que ara és la culpable de tots els mals: els pactes representen la lluita per les poltrones, la renúncia als principis ideològics, el desvirtuament de l'"autèntica" voluntat del poble, la nefasta influència dels partits petits... Jo, en canvi, valoro els pactes com a expressió d'una pluralitat que em permet fugir del vot útil i del bipartidisme: estic en contra d'una política que se'ns plantegi sense matisos ("amb mi o contra mi"). M'agrada més l'acord que no l'enfrontament, i penso que les majories absolutes potencien la corrupció i minven l'esperit democràtic.

1 comentari:

Martí Casares ha dit...

M'¡agrada que en Terricabres vingui a dir el mateix que jo:


"S’han constituït els ajuntaments, en alguns casos després de negociacions i pactes complexos, difícils. Per iniciar els comentaris de la setmana, només voldria fer un parell d’observacions sobre això.

1. Les aliances entre diverses forces municipals no solament són legals i legítimes sinó que són sovint estrictament necessàries. Per això em sembla poc seriós, poc rigorós i molt poc educatiu que alguns responsables polítics i alguns mitjans de comunicació vagin sembrant dubtes sobre el caràcter democràtic d’aquests pactes. Es pot discutir, és clar, la conveniència o l’encert d’aquest o d’aquell pacte. El que no es pot fer és dubtar del seu sentit democràtic. La força més votada només és (déu n’hi do!) la força més votada, però llavors s’ha d’espavilar per garantir-se un recolzament majoritari a l’ajuntament. I de vegades, la força més votada és incapaç d’aconseguir la confiança d’altres grups per poder executar un programa conjunt. Quan passa això, per alguna cosa serà. O per més d’una cosa. Una altra vegada, que aquesta força -del color i orientació que sigui- miri de fer-ho millor i que procuri ser més hàbil.

Tots els pactes, però, són legítims, absolutament legítims, i tenen una gran tradició democràtica. Negar això és negar la veritat i serveix només per deseducar el poble i per crear més crispació innecessària." (...)