La història de Mimoun, un marroquí afincat a Vic (encara que no es digui) des de fa ja molt temps explicada per la seva filla. Una història de ficció però amb tota la impressió de realitat (podem identificar clarament la filla amb l’autora) Potser un català autòcton no s’hauria atrevit a posarde manifest d’una manera tan evident la injustícia profunda de la discriminació de la dona en la cultura musulmana.
Cal mullar-se: tothom té dret a viure on vulgui però el sistema de valors d’allà, almenys en aquest tema, que no el portin cap aquí. Encara més ben dit: tant de bo que la convivència i la proximitat cada cop més gran entre les dues societat afavoreixi l'eliminació d'aquesta discriminació que als europeus ens sembla ancorada en l'Edat Mitjana (i no cal remontar-se tant en el temps, però)
El llegeixo a Àreu i endarrereixo fins on puc el moment d’apagar el llum per la famosa “enganxada”.
2 comentaris:
M'unesc als teus desitjos. Tant de bo siga com tu dius.
A mi em va provocar unes ganes de venjança durant tot el llibre ...! I fins al final. I encara no m'he tranquil·litzat. El dia que aquestes dones facin una bona revolució, on sigui, al món sencer es respirarà millor.
Publica un comentari a l'entrada